N'hi ha que tenen sort

Joan Herrera és un home amb sort. També ho és el seu partit ICV-EUiA, del que és Secretari General. I el motiu de la seva bonaventura és molt senzill. No diu res, no és compromet a res i li riuen les gràcies perquè pensen que està al seu costat i volen fer-se’l seu.

Això bé a compte de les últimes eleccions, campanya i resultats inclosos. Ell i el seu partit son considerats favorables a les tesis sobiranistes de Catalunya perquè estan a favor del “dret a decidir”.  I a ell ja li va bé. No s’ha de posicionar, els demés li fan la feina.  Però, què vol dir estar a favor del dret a decidir?  Qui no hi està si és mínimament democràtic? Només faltaria!!  Clar que està a favor. El que no explica és el que accepta decidir. 

No sé el motiu de que els partits nacionalistes, que en aquestes eleccions del 2012 han presentat una proposta clara de realitzar una consulta per tal de que els catalans decidim si volem constituir-nos en un nou estat, és dir que Catalunya deixi de ser una autonomia del Regne d’Espanya per esdevenir un estat propi, l’Estat català, consideren a ICV-EUiA com un partit nacionalista favorable a l’Estat català. 

Ja abans de la campanya electoral ho deia molt clar, ell i el seu partit son federalistes. Mai va decantar-se per un referèndum per l’Estat propi, sempre trobava que faltava alguna cosa, que la pregunta sola era poc important, sempre hi afegia lo veritablement important. Això si, el seu és un federalisme modern, avançat, integrador, solidari, respectuós, catalanista, però federats dins l’Estat espanyol. A la campanya ho van tornar a dir: “Dret a decidir si. Drets socials també”. 

Davant dels resultats fan la seva lectura i exigeixen a ERC que no faci President de la Generalitat a l’Artur Mas perquè és de dretes i per tant vol fer més retallades. En paraules senzilles, volen repetir el tripartit perquè és el que el poble demana. Segons la seva suma els vots de l’esquerra guanyen als de la dreta (vots catalanistes s’entén). 

Al dret a la independència dels catalans anteposen els drets socials de tots els espanyols (catalans inclosos). I no es tracta d’una perspectiva més d’esquerres o de dretes. Del que es tracta es que no estan d’acord amb l’anàlisi que posa com a principal culpable de la fallida de l’estat del benestar a Catalunya, i per tant de les retallades, a l’espoli que patim per part d’Espanya. Espoli que amb unes xifres benignes està xifrat en 45 milions d’euros cada dia. Del que és tracta és que no estan d’acord en que sense llibertat nacional mai tindrem llibertat social. 

Els nacionalistes farem bé de no comptar amb ells. ICV-EUiA s’apuntaran al carro vencedor, però no faran res per ajudar. Fixem-nos en el que li ha passat al PSOE-PSC, els dirigents van per un camí i les bases i els votants per un altre. Si no que l'hi preguntin a C's que ha sabut pescar en les aigües regirades del socialisme. Juan Herrera no vol caure en el mateix parany, la seva indefinició és calculada, que no siguin els nacionalistes els qui li donin un crèdit que no té. 

Tota solució als problemes socials de Catalunya que s’intenti serà per força parcial, interina i ineficaç. El fons de la qüestió no és social sinó polític.