El 20 de desembre es van celebrar les eleccions al Parlament espanyol, i no ha estat fins la setmana passada que un polític espanyol s’ha atrevit a intentar formar govern. No està malament, quaranta-tres dies per decidir-se. Un mes i mig per decidir qui es vol presentar per ser investit president del govern espanyol. Ara veurem quants dies necessiten per arribar a un acord que els permeti formalitzar aquest govern. Ells, que reien tant dels problemes d’Artur Mas per formar govern a Catalunya, estan donant un espectacle penós. El seu Rei li proposa al vencedor de les eleccions, el PP de Rajoy, que formi govern, i aquest s’hi nega per covardia −tàctica política, en diuen− després de perdre un terç dels diputats i comprovar que ningú vol pactar amb un grup més proper a un sindicat del crim que a un partit polític..
Ara comencen les negociacions de Sánchez per trobar aliats. El càstig del PSOE no va ser tan dur, menys del que experts i enquestes preveien, però els resultats tampoc li posen fàcil la feina. Ah!, que difícil és governar sense majoria. Que difícil és formar govern negociant amb dos o més partits. Beneït bipartidisme imposat en la Santa Constitució del 78..
Els números no quadren, i no ho fan per culpa dels catalans. Exactament per culpa d’ERC i DiL, perquè, a l’Estat, quan parlen de catalans, és refereixen a los “nacionalistas catalanes”, tot fen referència a ERC i CDC. No és refereixen a En Comú Podem, ni a ICV, ni al PSC, però avui no toca aquest tema.
El PSOE de Sánchez necessita a los “separatistas catalanes” i aquest és el seu punt feble. La vella guàrdia dels barons del partit, més propera al PP que al mateix PSOE, ja li ha advertit que amb els independentistes ni aigua. És la ferida que furguen PP i Ciudadanos per impossibilitar un eventual acord de Sánchez amb els nacionalistes. Saben que el tema “catalán” dona vots, o en resta, segons el posicionament respecte a la hipotètica independència de Catalunya, encara que només sigui a la d’un possible referèndum.
¿Què han de fer els diputats catalans a Madrid? Doncs treure’n el màxim profit immediat per Catalunya.
Abans de les eleccions espanyoles em preguntava ¿Hem de votar en les eleccions a Madrid? i exposava algunes raons per a la participació. Ara que el nostre Parlament ha posat en marxa el full de ruta de la desconnexió, de raó en tenim més: utilitzem –si ens deixen− la seva necessitat en benefici del procés, de Catalunya i de tots els catalans.
Perquè els catalans tenim un any molt dur al davant. A mesura que el nostre Govern apliqui el full de ruta, la reacció de l’Estat serà cada vegada més dura i irracional. No oblidem que a l’únic que li te pànic el govern espanyol, i les elits dominants, és a la independència de Catalunya. Les seves reaccions no es poden preveure si apliquem la lògica política, econòmica o social. Així doncs, els nostres diputats tenen l’obligació d’ajudar en el procés amb les seves accions a Madrid.
Ni ERC ni DiL poden participar activament donant el seu vot a Sánchez. No cal recordar el veritable posicionament del líder socialista i del mateix PSOE, absolutament contrari, en relació amb la independència. Posicionament en què coincideix Pablo Iglesias i el seu Podem..
Això no vol dir que els nostres diputats no puguin arribar a un acord d’abstenció si obtenen un benefici real i immediat. Necessitem, imperiosament, acabar amb els problemes financers. Necessitem urgentment que l’Estat pagui els deutes que encara manté amb la Generalitat. Necessitem que no torni a utilitzar les transferències de diners com un arma en contra nostra, tot retardant-ne el traspàs i obligant-nos a demanar prestat al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per pagar a funcionaris, proveïdors, despesa social… Necessitem activar la recaptació d’impostos mitjançant la Hisenda catalana. Es tracta de vendre cara la nostra abstenció que possibiliti la investidura i la posterior governabilitat al PSOE.
I si acaben incomplint el pacte –cosa molt natural- no ens han de caure els anells per votar en contra de totes les propostes del seu govern, siguin quines siguin, si no beneficien molt especialment els catalans. No importa que hi votem en contra, al costat del PP, per recordar-los que els pactes s’han de complir.
Com a catalans tant se’ns fot qui governi a Madrid, dretes o esquerres, conservadors o progressistes, tots fan valer la seva condició d’espanyols, de nacionalistes espanyols, davant del fet català: “España és la nación, y su unidad no se cuestiona”. Hem d’arribar a acords si ens beneficien en el procés de independència; si nó, no cal.
Catalunya mai ha de tornar a col·laborar amb Espanya sense imposar condicions.
