Preparem-nos, l’hora és a punt d’arribar

La República catalana ja té data de naixement: màxim 30 de setembre. El 6 d’octubre, el Parlament autonòmic català va aprovar que: “El Parlament de Catalunya insta el govern a la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard el setembre del 2017”. Ja no hi ha marxa enrere. Hem posat data pública al desafiament definitiu a l’Estat espanyol. En un termini màxim d’onze mesos, els catalans que ens considerem nacionalistes, tindrem que posar tot allò que faci falta per tirar endavant, i defensar, el que va començar, de forma massiva i transversal, en la manifestació de l’11 de setembre de 2012 convocada sota el lema “Catalunya, nou estat d'Europa”.

Data màxima perquè el part pot avançar-se: l’Estat el pot provocar prematurament. El nostre procés de independència està planificat a la catalana; amb tot detall, mirant de no ferir a ningú, que cap sector pugui sentir-se dolgut –inclòs els unionistes-, cercant la perfecció absoluta. És el nostre procés, el que ens ha de fer independents. Però l’Estat espanyol també té el seu propi procés per evitar el nostre. Utilitza, i utilitzarà, tots els ressorts de que disposa per evitar que marxem. És la seva lluita per aturar-nos qui pot provocar l’espurna que faci esclatar definitivament la situació. Aleshores tota la planificació a mesos vista no servirà per a res, s’haurà produït el xoc. Quan en un procés de independència salta aquesta espurna és qüestió d’hores, o dies, que es resolgui definitivament el contenciós. La feina de mesos o anys es concentra en aquestes hores o dies: independència o submissió. Llibertat o anorreament.

L’espurna pot ser la causa contra la presidenta del Parlament de Catalunya per desobediència al TC. L’objectiu de l’Estat és la inhabilitació de Carme Forcadell del seu càrrec com avís i mesura de coacció contra possibles noves accions -com també ho és el cas dels quatre inculpats en el “Cas 9N”-. Recordem que per al govern són mers funcionaris de l'Estat, ja que les nostres institucions són unes institucions de l’ordenament territorial espanyol. L'ordre de cessament en la seva funció de Presidenta serà el punt de no retorn. Ja no tindrem altre sortida: o plantem cara o taquem la barraca.

Quan la presidenta del Parlament rebi la notificació de la seva inhabilitació serà l’hora de demostrar que realment volem l’Estat català. Davant la inhabilitació podem fer dues coses: el Parlament ho accepta, Carme Forcadell se’n va a casa –el procés és mort- o Carme Forcadell declara que és Presidenta del Parlament per elecció dels parlamentaris, representants electes del poble de Catalunya, que no accepta la inhabilitació –és una declaració de independència, la famosa DUI, de facto- i ella continua amb les seves funcions amb tota normalitat. És l’espurna que farà esclatar el conflicte, el traslladarà a un altre dimensió.

Quina serà la resposta de l’Estat? Donarà ordre de detenció de la Presidenta? Dissoldrà el Parlament? Inhabilitarà a tots els parlamentaris que van votar favorablement? Suspendrà l’Estatut? El que l’Estat no pot fer és no fer res, serà la seva derrota. Si la seva resposta és absolutament desproporcionada, serà la seva derrota. Si la seva resposta és violenta, serà la seva derrota. Pot optar per una resposta política i intel·ligent que ens compliqui el procés als independentistes i donar temps a que la situació es podreixi a Catalunya.

Quina serà la resposta dels 2.300.000 catalans que vam votar SI el 9N? Ens esperarem a que els parlamentaris decideixin si accepten la inhabilitació? Deixarem sols als parlamentaris davant l’Estat? Ens posarem a les ordes del President de la Generalitat per defensar les nostres institucions? Continuarem pendents i obedients al partidisme caïnita? La societat catalana ha d’exigir una resposta digna dels seus representants i defensar-la amb totes les seves conseqüències. El conflicte no és tant sols per qüestions polítiques, històriques i/o econòmiques. És per crear un nou estat que defensi i pensi en els seus ciutadans, en el seu benestar, en una societat de tots i per a tots, no tan sols per a unes castas endogàmiques.

Preparem-nos, l’hora és a punt d’arribar. L’hora de demostrar al Món que els catalans ens mereixem la independència. L’hora de demostrar-nos a nosaltres mateixos el que som capaços de donar per la llibertat de la nostra nació.

Ara és hora, segadors.

Ara és hora d'estar alerta.

Per quan vingui un altre juny

esmolem ben bé les eines.