Fa uns
dies, mentre estava treballant amb l'ordinador, escoltava un programa d’opinió
d’una TV (tant se val quin perquè tots s’assemblen). Els tertulians,
periodistes o no, estaven indignats, sorpresos, atònits, horroritzats, tot
comentant la mort d’un periodista
japonès a mans del grup jihadista Estat Islàmic.
Els
adjectius atroç, menyspreable, espantós, covard, eren constants. Curiós perquè
parlaven de mort o execució, no d’assassinat. Incrèduls, no entenien perquè els jihadistes no
havien negociat, com tampoc entenien què pretenen. Ells, com la majoria
d’experts que parlen en públic sense cap rubor, són el clar exemple que els
tertulians no han estudiat, o no recorden, les lliçons d’Història.
No entenc aquestes provocacions; es
posaran el Món en contra, què busquen?, deia un. Tot el Món se’ls tirarà a sobre, deia un altre. En el fons no són verdaders creients del
Islam, deia un tercer. I exposaven una sèrie de tòpics ben intencionats que
tenen la virtut d’haver quallat en la nostra societat.
Estat
Islàmic és el darrer grup, i tal vegada el que té els seus objectius més clars,
que porta a la pràctica les idees del salafisme i la ideologia dels Germans
Musulmans fundats el 1928. El seu objectiu és l'establiment d'un estat islàmic
basat en la xaria i en el restabliment del Califat suní. S’autoproclama com a
màxima autoritat religiosa de tots els musulmans del Món i a partir del
“Llevant àrab” (Síria, Jordània, Israel, Palestina, Líban, Xipre, i sud de
Turquia) vol reconquerir l’antic Califat des de l’Al-Ándalus fins a la India.
Els seus
enemics, de qualsevol religió, siguin cristians o yazidistes, són exterminats i
expulsats del territoris que controlen, com tampoc dubten en atacar i matar a
musulmans xiïtes. Ells ho tenen clar: estan en possessió de la veritat absoluta
i tot aquell que no pensi com ells és el seu enemic. I l’enemic, per infidel,
és obligació exterminar-lo. No els importa tenir el Món per enemic, aquest món
infidel i no creient d’Europa, dels EEUU, del món occidental en general, som el
dimoni. No els importa que els musulmans xiïtes siguin enemics seus, també són
infidels perquè es van apartar del camí.
Estat
Islàmic a fet el que ningú s’havia atrevit a fer. Ha donat el pas definitiu en
la seva guerra global per la reconquesta del Califat. Ha alliberat una part del
territori i ha proclamat la República Islàmica. Un tros de terra on els bons
musulmans poden viure d’acord amb la llei coranica. Com més l’ataqui occident
més simpaties despertarà entre els musulmans. Com més l’ataquin les velles
monarquies feudals xiïtes o sunnites, aliades d’occident, més simpaties
despertarà entre els musulmans. Més i més soldats i voluntaris que escoltaran la seva crida.
El que
no entenien els tertulians és que Estat Islàmic no vol negociar. Coneix els
punts febles dels seus enemics. D’occident sap que no podem existir sense el
“seu” petroli, sense els "seus" dòlars, com també sap que no podem reaccionar com
ho hem fet històricament: atacant-los. Els ciutadans dels països occidentals no
acceptarem una guerra contra ells perquè en la guerra moren civils i això, com
és lògic, no ens agrada. No importa que cada dia assassinin civils o exterminin
comunitats senceres perquè no pensen com ells, occident els diu que no està bé,
que això no es fa, i nosaltres ja en tenim prou. És com si els aliats a la II
Guerra Mundial haguessin demanat a Hitler que no fes més dolenteries, que
marxés de França i de tots els territoris ocupats, i ja n’haguessin tingut
prou.
Estat
Islàmic està convençut que els occidentals som una cultura decadent, sense
valors, immoral, feble, no creient, derrotada. Sense capacitat de reacció, lligats pels
nostres mesquins interessos i només preocupats pels bens materials, egoistes,
sense unitat. Ells en canvi, com a bons creients, es limiten a seguir el camí
de la seva religió. Practiquen la jihad, el decret religiós de guerra per
estendre la llei de Déu a tots aquells “no sotmesos”. Res del que facin estarà
mal fet, ells són fidels, nosaltres infidels.
El
problema d’Occident és que en part tenen raó. La “cultura occidental” ha
esdevingut esgarrifosament materialista i individualista. Però tenim una cosa
que ens diferencia, una cosa que ens ha costat segles de morts i guerres, una
cosa que en l’escala del Temps és molt recent (no arriba a 300 anys) encara
imperfecte, encara en construcció: és el que en diem Democràcia, la idea d’una
revolució en contra dels totalitarismes polítics i religiosos que és resumeix
en llibertat, igualtat, fraternitat. Tots els homes i dones som iguals i
lliures, amb llibertat de pensament i d’elecció.
Això és
el que veritablement fa por a Estat Islàmic. Volen reinstaurar els vells
sistemes de govern teocràtics de règim feudal. No és casual que en el seu
calendari estiguin en el segle XIV. Ho estan mentalment. Depèn de nosaltres, de
com recuperem les lliçons que ens dona la Història i comencem a qüestionar els
topics que ens volen fer creure uns “experts” que en els últims 30 anys no
l’han encertat mai. És tracta d’escollir un sistema de viure o un altre, igual
que 630 anys enrere.
