Personalment, sempre he pensat que els catalans, mentre seguim sent súbdits de la corona espanyola, hem de participar en aquestes eleccions i treure’n el màxim possible de vots i escons. Vots nacionalistes naturalment, i un nacionalista català tant sols pot ser independentista mentre no tinguem la República Catalana.
Per què votar si ja hem començat el procés de secessió? Aquest és el principal argument contra la participació. Diuen que hem de demostrar a Espanya i al Món que ja no ens considerem espanyols, que són unes eleccions que no van amb nosaltres.
Precisament donar un missatge al Món i a Espanya és el argument per participar amb una coalició de partits independentistes amplia, com JuntsPelSi per entendre’ns, per tal de guanyar i treure un ampli número de escaños. Fer un grup Català al parlament espanyol amb la finalitat d’enviar un missatge al Món i a Espanya: volem la independència, estem construint l’Estat català.
Al Món li tornem a dir que a Catalunya estem farts d’Espanya, del seu sistema polític caduc i corrupte. Incapaç de cap canvi que representi una millora o avanç social o polític. Que estem decidits a fer la nostra pròpia via. Que estem en marxa i que ningú ens aturarà. Un nou missatge de força. Al Món, a Europa, a l’UE només entenen la raó de la força, en el nostre cas pacífica i democràtica, i fins que no demostrem que anem en “serio” no es posicionaran.
A Espanya li posarem un problema, un greu problema si els nostres representants són seriosos i saben a “què” van a Madrid. No van a fer política, ni a discutir lleis ni a regatejar el “peix al cove” com han fets tots els partits catalans amb representació fins avui –tots, amb més o menys dedicació al cove- i que no ha servit per a res. Sempre serem minoria, lògicament, davant una majoria anti catalana siguin del color que siguin. No aniran ni a demanar, ni a participar. Aniran a negociar com fem la independència. I per això necessitem un grup i una veu forta a Madrid. Independentistes recordant-los que millor que s’asseguin a negociar ràpidament i amistosament. Que ells ho necessiten més que nosaltres. Que hem de negociar el reconeixement de l’Estat català i el repartiment d’actius i passius. Que el “poble” espanyol, la ciutadania, comenci a escoltar la veritable veu de Catalunya i les veritats que els seus representants, siguin del color que siguin, els amaguen.
Les eleccions “a Madrid” són una oportunitat per tornar a fer sentir la nostra veu a Catalunya explicant de forma clara perquè és imprescindible la independència. Sense la República catalana mai tindrem justícia social, ni reforma política, ni recuperació econòmica, ni augment del treball, ni acabarem amb les retallades, ni.....
Al participar en les eleccions evitem que l’única veu que s’escolti a Catalunya sigui la dels unionistes. Amb les seves mentides àmpliament propagades per tots els mitjans de comunicació catalans que gaudeixen de la màxima audiència a casa nostra –excepte algunes petites excepcions- i podrem utilitzar els mitjans espanyols per explicar perquè volem la independència.
Evitar que el “grup català” a Madrid estigui format per PPC, C’s, PSC, UDC, ICV, PODEM, amb la seva veu submisa i servil. El grup català estarà format per independentistes.
Els nostres diputats a Madrid podran portar “la guerra” a casa seva. Mentre no proclamem la República Catalana podran defensar Catalunya posant el dit a l’ull dels partits espanyols. Defensar el Corredor Mediterrani no pels nostres interessos, si no pels interessos dels industrials valencians, del productors agrícoles murcians i andalusos. Podran exigir la reforma agrària -encara pendent al S. XXI- a Espanya, tot defensant els pagesos andalusos i extremenys, perquè no tinguin que emigrar o viure de la caritat del Plan de Fomento del Empleo Agrario (PFEA) més conegut com Plan de Empleo Rural (PER).
Una forma de denunciar i explicar perquè els catalans estem farts dels partits de la segona restauració borbònica dissenyada per Franco. La de l’alternança de conservadors i progressistes en el poder, aquest cas del PP i PSOE. Denunciar als espanyols, als ciutadans que els pateixen, la seva ineptitud i que la seva reforma social i política només arribarà de la mà de la nostra independència.
I un cop proclamem la República catalana, aquests diputats, seran la nostra delegació diplomàtica al Parlament espanyol.
Hem d’anar a Madrid a fer sentir la veu de la nostra dignitat.
(Fa molts anys el meu mestre polític hem va explicar que a Madrid els parlamentaris catalans hi han d’anar amb una bosseta amb el raspall de dents i el pijama. Perquè quan baixen del faristol poden acabar a la presó. Que si no és amb aquest esperit, un independentista no fa res a Cortes, a Madrid)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada