Bé, per ser sincers la fita la va proporcionar el Sindicato Manos Limpias -una associació feixista lligada a la Fundació Nacional Francisco Franco, al Frente nacional i a Fuerza Nueva- amb la seva querella contra el President Artur Mas i diversos col.laboradors “por haber incurrido en un delito de desobediencia por no acatar la prohibición del TC” en posar les urnes el dia 9 de novembre. Recordem que les va posar el 9N seguint el mandat de la majoria del poble català.
La querella no té perquè agafar-nos de nou. És practica habitual del Govern de Madrid o dels seus satèl.lits. Tampoc que el diari La Razón publiqués la notícia el dia 26, tres dies abans de produir-se (¿una mostra més de la separació dels poders polítics i judicials?).
Avui ens informen que la “Sala de lo Civil y Penal del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC)” ha acceptat la querella que va interposar la Fiscalia General de l’Estat “por la supuesta comisión de delitos de desobediencia grave, prevaricación, malversación y usurpación de funciones en el proceso participativo del 9-N. La querella también se dirige contra la vicepresidenta catalana Joana Ortega y la consejera de Educación, Irene Rigau, también por los mismos delitos”
Tampoc ens ha de sorprendre aquest titular tan llarg de la querella. El Govern d’Espanya ens va anunciar per activa i per passiva que ho farien. El que m’ha sorprès és la fina ironia utilitzada en la data que han escollit. En van aprenent, o no. Tal vegada tan sols és un avís més que ens donen de qui mana i de qui té el poder real.
El tribunal espanyol farà declarar el 15 d’octubre com a imputat al 129è President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, per “un delito de desobediencia”. Desobediència per acceptar el precepte que en democràcia les qüestions de fons que afecten a tota la ciutadania se solucionen parlant i votant.
Just 75 anys després que un 15 d’octubre de 1940 el 123è President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fos afusellat per les forces militars colpistes de Franco per “responsable en concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar”. És l’únic president de govern del món, escollit democràticament, que ha mort executat.
Ens troben que els hereus polítics de la dictadura -només cal mirar els llinatges dels que manen a la política, l’economia i a l’administració de l’estat, satisfets i orgullosos del seu passat- no només no han condemnat la dictadura, ni han permès la llei de memòria històrica, ni la reconciliació, sinó que ara ens recorden que ells van guanyar la guerra i que no permetran que nosaltres, els vençuts, aixequem el cap. I ens ho recorden de la forma més grollera.
Ens recorden que si ens van assassinar a un President, bé poden inhabilitar-ne un altre. No ens equivoquem, la data no és coincidència com diu el tribunal o l’Albiol amb un mig somriure. És amb plena consciència tal i com reconeix l’exsecretari d’Estat de comunicació Miguel Ángel Rodríguez en una piulada a Twitter: “Supongo que el MoltDesleal Mas ahora mismo está feliz: ya tiene lo más parecido a un fusilamiento!!! Qué bonito!!!”
L’Estat imputa la democràcia. El fet que la llibertat no sigui possible a Espanya no és un argument contra la llibertat, és un argument contra Espanya. Per això l’expressió solucionar el “problema d’Espanya” no té sentit, cal triar: o la solució o Espanya.
La majoria de catalans el 27S vam triar la solució: la República Catalana.
