Un dels arguments per desacreditar el Referèndum diu que
els partidaris del NO no faran campanya. És l’argument dels qui és lamenten que el Referèndum
–en majúscula perquè és únic, és el de la nostra independència– no serà ni
vàlid ni democràtic perquè tan sols hi participaran –amb arguments– els
partidaris del SÍ, ja que els partidaris dels NO s’abstindran de participar-hi
perquè és il·legal per inconstitucional. Ho lamenten fal·laçment, perquè en el
fons són contraris que se celebri. El que realment busquen es sembrar dubtes
sobre la seva viabilitat i validesa, ja que l’argument complet que fan córrer
és que les lleis i la comunitat
internacional invaliden un referèndum en el qual només s’expressi i
participi una de les parts. Diaris, ràdios i televisions repeteixen, mitjançant
experts tertulians i col·laboradors, aquest mantra tan fals com les altres
“veritats” que cada dia ens expliquen. Fals per dos raons: la primera, perquè
és fals en el seu enunciat. La comunitat internacional reconeixerà un referèndum
d’autodeterminació –independència– si tot el seu procés està plantejat i es
porta a terme amb garanties democràtiques perquè els partidaris del SÍ i els
del NO puguin expressar-se amb igualtat de condicions. Serà problema dels
partidaris del NO si s’abstenen i no volen participar.
La segona raó és que el NO sí que farà campanya, ja
l’està fent. De forma constant i sistemàtica, cada dia,
tothora, ens bombardegen amb arguments, més o menys subtils, del NO a convocar
el Referèndum i pel NO quan sigui l’hora d’anar a votar. Diaris, ràdios i
televisions omplen diàriament les pàgines i espais informatius amb els seus
arguments contraris, amb afirmacions contundents, de mitges veritats, de
falsedats, de manipulació, atacant el procés sobiranista, posicionant-se en
contra del nostre dret a ser una nació lliure; és la campanya del NO iniciada
fa anys, just en el mateix moment en què els catalans vam dir prou.
És la desinformació com a arma de combat a favor del NO. Tots els diaris d’àmbit estatal –lògicament– sense
importar la seva pretesa tendència ideològica ens informen sobre els arguments del NO –no a la convocatòria, NO com a
resposta a la pregunta–, i en aquesta santa croada se’ls han unit de forma
desacomplexada els diaris catalans amb interessos amb el poder de Madrid, La Vanguardia i El Periódico, i també de forma més subtil, mitjançant opinions
personals dels seus col·laboradors, diaris suposadament sobiranistes. De les
televisions, ni parlar-ne. A Catalunya les televisions espanyoles copen
l’audiència. Es consumeix majoritàriament televisió unionista: Tele 5, Antena
3, La 1, Cuatro, La Sexta, cada dia, a totes hores, durant tot l’any fan
campanya pel NO. La cadena d’en Godó –8TV–
també s’apunta, més subtilment, a argumentar pel NO. De TV3 em fa mandra
comentar-ne res. Tan sols tinc un qualificatiu: vergonya. I una pregunta: per
què ho permeten? Les ràdios estan en el mateix paradigma que les televisions.
Les majoritàries pertanyen a grups de comunicació espanyols o a catalans
unionistes –Lara i Godó– i de les emissores de la CCMA podem fer la mateixa
reflexió que de TV3.
És el SÍ qui no està fent campanya. Hem de posar-nos les piles. Fins setembre hem de fer un
gran esforç d’imaginació i feina pedagògica per explicar el SÍ. El sí que farem
el Referèndum, i el perquè del SÍ a la pregunta. El Govern no ha començat, els
partits tampoc. Som la societat civil que hem de fer-ho constantment, dia a
dia, a totes hores. L’argument bàsic és l’econòmic. El cost de pertànyer a
l’Estat espanyol, les possibilitats econòmiques de l’Estat català. L’única
possibilitat de recuperar l’estat del benestar perdut per la mala praxis del
govern de l’Estat és la independència. Hem d’explicar a tort i a dret els
avantatges socials de la independència, atur, sanitat, educació, ajudes a la
dependència, economia, treball, infraestructures… És el nostre deure com a
catalans no dependents. Com volem que els altres ens reconeguin una
responsabilitat nacional, si nosaltres obrem com si no en tinguéssim?
“Heus ací Catalunya, esclava d’insolents. Què és el que
us manca, catalans, si no és la voluntat?” Pau Claris
