Els catalans, que som tant de recordar dates, tenim el 9
de novembre en l’oblit. El 9 de novembre de 1712. La data en si mateixa
segurament no té cap importància, però representa la confirmació d’un fet.
Aquell dia, un tal John Campbell, segon duc d'Argyll, va prendre
possessió de l'illa de Menorca en nom d’Anna Estuart, reina de la Gran Bretanya,
d'acord amb les clàusules secretes del tractat d'Utrecht, que posava fi a la participació
d’Anglaterra en la Guerra de Successió.
Mapa anglès de Menorca 1736 |
L’armistici entre la Gran Bretanya i la Corona de
Castella i França es va acordar l’agost de 1712, i pel novembre el anglesos ja
ocupaven Menorca, encara que el tractat no se signaria fins l’abril de 1713.
També es quedaven definitivament el penyal de Gibraltar, que havien conquerit l'agost
de 1704. Per cert, entre els expedicionaris s'hi trobava un batalló de catalans
que va desembarcar a Catalan Bay.
Després els tres contendents van signar un seguit de
tractats de pau per garantir la fi de la intervenció anglesa, que deixava les
mans lliures a Felip d’Anjou, Felip V de Castella, per acabar la guerra, encara
que va necessitar tot l’ajut del seu avi, Lluis XIV de França, per poder
imposar-se.
Per tal de tenir oportunitat de derrotar als catalans, i
l'Arxiduc Carles d'Àustria, la Corona castellana va fer un seguit impressionant
de renúncies que incloïen la pèrdua de Sicilia (a favor de Savoia), una sèrie
de fortaleses en el nord dels Països Baixos i la "barrera" de
Neuchâtel. També va cedir Güeldres del Nord a Brandeburg.
El gran enemic, l'Arxiduc Carles d'Àustria, rep de Felip
V, a canvi de renunciar a qualsevol pretensió a la corona castellana, els Països
Baixos espanyols, el Milanesat, Nàpols, Flandes i Sardenya. És a dir: el que
quedava de “l’imperi europeu”.
Trobo curiosa la facilitat amb la que un rei d’origen
francès utilitza un territoris que pertanyien als comtes-reis catalans com a
moneda de canvi per posar-se al cap la corona castellana. Res sorprenen si
tenim present que 53 anys abans un altre rei castellà també havia “regalat” el
Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya als francesos.
És la constatació que els reis castellans no han
considerat mai com a seves, com Espanya, les terres del que ara anomenem Països
Catalans ni els territoris que controlaven: Sicília, Nàpols i Sardenya.
Han transcorregut 300 anys d’aquells fets i sembla que
finalment els catalans hem decidit desfer-nos d’uns governants que ens
consideren aliens a la seva naturalesa, que ens tenen per uns eixelebrats que
sense motiu ens entossudim a parlar una llengua diferent, a tenir uns costums, unes
lleis i un tarannà diferents, a voler fer la nostra vida segons la nostra
voluntat. Uns governants, que siguin de la ideologia que siguin, ens utilitzen per munyir-nos a base d’impostos, i d’empobrir-nos per tal de poder construir
el seu país i continuar amb la seva estructura econòmica i social de tipus
feudal. Que ens tracten com el que som, una colònia.
És l’hora de recuperar la dignitat com a catalans
reconstruint el nostre Estat: la República catalana. Això ens portarà
recuperació social, econòmica, estructural, moral, ideològica, cultural. Ens
portarà la llibertat i ens donarà l’estatus per poder tractar de tu a tu, sense
intermediaris, amb la resta de nacions lliures del món.