L’Estat obliga la Generalitat a complir un % de dèficit
que no acompleix ni ell mateix. Tampoc li permet crear impostos, i si ho fa els
prohibeixen. El Govern central no traspassa els diners que esta obligat per
llei traspassar, i retarda les inversions previstes, i aprovades, o directament
no les fa. Retarda tant com vol els pagaments acordats.
Tot per doblegar econòmicament la nostra voluntat de
resistència.
Per pagar les nòmines dels funcionaris i treballadors de
l’administració catalana, les factures dels proveïdors, les despeses en ajudes
i benestar, etc., la Generalitat ha d'esperar que el Govern central traspassi
els diners i, quan ho fa, és com si fes caritat. Però són diners que hem
lliurat els catalans a l’Estat en forma d'impostos.
Estrenyen tant que
obliguen la Generalitat a demanar un préstec al Govern espanyol, el mateix que
es queda el 43% dels impostos pagats pels catalans. Préstec que la Generalitat ha
de tornar amb un 6% d'interès mentre que Espanya es finança a l’1%.
Perquè ens entenguem, l’Estat espanyol recapta els
impostos a Catalunya. Després envia a Catalunya els diners necessaris perquè la
Generalitat pagui les despeses, però ho fa quan i com vol. A més, segons el seu
ofec planificat, en la quantitat que vol. Sistemàticament és queda el 43% dels
nostres impostos i no traspassa la quantitat suficient per la despesa del Govern
català (cosa de la qual n’és conscient). Resultat? Caos econòmic a Catalunya.
I no parlo de xifres irrisòries. El dèficit fiscal
reconegut pel Govern de la Generalitat, i tots els partits catalans, oscil·la
entre el 8,5% i el 10% anual. El Conseller d'Economia va fer públic un estudi on
reconeix que en 24 anys el dèficit acumulat ha estat de 214.000 milions d’€. A
l’any 2009 (últim any de l’estudi) són 17.000 milions d’€.
Per valorar la magnitud de les xifres hem de tenir
present que el pressupost consolidat de la Generalitat per al 2012 era de
29.727 milions d’€.
Per sortir de la crisi i garantir el benestar dels
ciutadans calen tres mesures: Una, recaptar tots els impostos. Dues: invertir a
Catalunya el 100% dels impostos pagats pels catalans. Tres: fer unes noves
lleis de transparència i control que permetin la regeneració política. Totes
tres son molt senzilles, només cal voluntat política real per fer-ho.
Un petit detall, primer hem de ser capaços de
constituir-nos en un nou Estat: l’Estat català. L’Estat espanyol no permetrà
mai cap d'aquestes tres mesures.