Corrupció? sí senyor!!

Llegeixo en un diari que el President Mas convoca per la setmana que ve una cimera anticorrupció. Sembla que es reunirà amb la presidenta del Parlament de Catalunya, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el fiscal superior de Catalunya, els síndics de Comptes i de Greuges i el director de l'Oficina Antifrau.

Sembla que el nostre President està preocupat per “l'acumulació” de casos de corrupció i irregularitats en el finançament de partits, tant a l'Estat com a Catalunya, que considera pot tenir “conseqüències greus”,

Digueu-me cínic però em sona a la cançó de l’enfadós.

Parlem una mica de corrupció. Fins fa pocs dies teníem clar, perquè sembla que assistim a una revisió de la història, que a l’època franquista, fins a la mort del dictador l’any 1975, el sistema polític era genèticament corrupte. Tots esperàvem que amb la democràcia arribarien aires nous.

A l’any 1977 es van convocar les primeres eleccions postfranquistes a Espanya. Curiosament les eleccions les guanya un partit, UCD, muntat i finançat per mantenir intactes les estructures econòmiques, polítiques, socials, judicials i militars de la dictadura. El “atado y bien atado” del dictador. També pot resultar curiós que aquest partit fos liderat per Adolfo Suárez “Ministro Secretario General del Movimiento”.

Escurçant les reflexions, podem dir que els mateixos que havien manat durant 38 anys ho continuaven fent (després del pertinent “cambio de chaqueta”).

A les eleccions del 1982 guanya el PSOE de Felipe González. Què fan? Regeneració democràtica? No. Nous aires? No. Es converteixen en uns alumnes aplicats de la corrupció i el poder. No faré una llista, només dos noms: Juan Guerra i Rumasa. És l’Espanya del “pelotazo”, que deixa en bolquers la “España picaresca del Siglo de Oro”.

Amb tot això, i després de milers de milions robats, i alternances al Govern de l’Estat, arribem als nostres dies. I ja estic cansat de sentir parlar de corrupció. Estic cansat que els partits polítics s’exclamin i exaltin davant la corrupció del contrari i facin cas omís de la pròpia. Estic cansat que ens prenguin per idiotes exclamant que això s’ha d’acabar. Molt Honorable President Artur Mas, si m’ho permet, faré unes reflexions per si alguna d’elles li serveix.

Primer, felicitats per no invitar a la cimera a cap partit polític. Els polítics fan les lleis i vostè vol acabar amb la corrupció dels polítics: per tant, millor que no s’assabentin de res. Permeti’m dir de pas que penso que la corrupció política està instal·lada a les cúpules i a l’estructura dels partits. Personalment tinc l’honor de conèixer a molts polítics de base, dels que fan la feina dura i difícil (alcaldes, regidors, militants, que ni figuren ni volen fer-ho) que només busquen la millora del seu País.

Segon, si considerem que la corrupció política i econòmica, que van lligades, li costa a l’Estat i a Catalunya molts milions d’euros anuals i estem en època de retallades, és imprescindible acabar amb aquesta sagnia, conceptes morals a part.

La corrupció és molt senzilla (tracta de la cobdícia humana) i ja ve de lluny (a la Bíblia ja en parlen). Tractem-los a tots amb la màxima duresa: corruptors, corruptibles i entitats o particulars beneficiats per ambdues parts. Li proposaria analitzar, per si poden ser bones mesures, unes quantes idees.

Comencem per: Justícia ràpida. Nomenar jutges i fiscals especialitzats, i preparats, per lluitar contra la corrupció. Que no depenguin dels partits. Amb els equipaments, infraestructures i personal necessaris. Aplicació dràstica del secret sumarial.

Corruptes i corruptors: Tractar-los amb el màxim rigor i als condemnats, com als terroristes, fer-los complir les penes íntegrament. Confiscació dels bens i diners obtinguts. Obligació de tornar íntegrament el bens obtinguts i en cas contrari penes de presó per desacatar la sentència. Investigació de l’entorn familiar. Inhabilitació a perpetuïtat dels càrrecs públics implicats. Inhabilitació a perpetuïtat per ocupar càrrecs en l’empresa privada.

Partits i polítics: Llei de finançament de partits. Limitacions a la despesa. Obligació de fer públiques les aportacions que reben els partits a partir d’1€. Llei d’incompatibilitats de donacions a partits polítics. Llei d’incompatibilitats pels càrrecs públics.

Parlament: Llei de comissions parlamentaries. Penes de presó duríssimes per les persones que declarin davant d’una comissió parlamentaria i menteixin.

No ho sé President, el problema que veig és que sé que vostè vol la regeneració política de Catalunya, perquè va lligada a la recuperació nacional, però el Parlament de Catalunya no és més que un dels 17 Parlaments autonòmics del Regne d’Espanya i que no pot fer absolutament cap llei per acabar amb la corrupció.

Per tant Molt Honorable President permeti’m un consell, no perdi el temps. Amb Espanya no hi ha res a fer. Anem ràpids cap a l’Estat propi, l’Estat català, i quan puguem fer les lleis fem-les ben fetes per impossibilitar al màxim la corrupció i per fer pagar, perquè no acceptarem una amnistia, les accions dels actuals corruptes i corruptors.