dilluns, 25 de febrer del 2013

Prou retallades


La indignació creix. La gent, esperonada per la seva pròpia necessitat o perquè ja no suporta aquesta realitat, comença a perdre la por i surt al carrer a protestar. Aquesta protesta és el primer pas en la presa de consciència que cal lluitar, que ningú regala res.

Barcelona, com a tot l’Estat, una vegada més s’ha omplert de la gent corrent que poca cosa té però que ho està perdent tot, expressant la seva indignació envers una situació que no ha provocat, que li ha vingut imposada per tercers, però que és qui la pateix. Atur, precarietat, empobriment, desnonaments, indefensió, indiferència mentre que els causants, i els còmplices que els ho permeten i s’enriqueixen amb ells, continuen enriquint-se encara més, dient el que s’ha de fer, dictant les lleis, fent pagar als altres la seva cobdícia, els seus errors, la seva mala praxi.

Tan sols hi trobo a faltar un detall. A Barcelona la indignació en contra de les retallades i les polítiques restrictives del Govern, tenen dos punts diferencials amb la resta de l’Estat: la Comunitat autònoma de Catalunya no pot fer lleis, les lleis només les fa l’Estat, ni pot cobrar els impostos. No pot fer cap llei en contra de la corrupció, la desmesurada voracitat dels poders econòmics, del deteriorament de les condicions laborals, res de res. La Generalitat, davant d'aquesta situació, només pot pal·liar la manca de diners amb retallades i impostos. L’Estat no li permet generar més efectiu per tal d'ofegar la econòmicament, no li accepta l'impost sobre els dipòsits bancaris ni l’euro per recepta. A la Generalitat només li deixa fer retallades per l’alt cost polític que representa pel propi Govern català.

El detall que trobo a faltar és la manca de protesta al carrer d'aquest fet diferencial. La Generalitat està obligada a retallar per culpa de l’espoli fiscal que pateix Catalunya. Segons el propi Govern català el 43% dels impostos pagats se'ls queda l’Estat, 17.000 milions d'euros l’any. Amb els diners pagats pels catalans com impostos, si Catalunya comptes amb els impostos dels catalans, no farien falta retallades a Catalunya.

Però L’Estat recapta els impostos i dona els diners a Catalunya. El problema és que els diners que inverteix i traspassa son insuficients per fer front a la despesa necessària, i l’Estat ho sap. Al poble de Catalunya se li ha d'explicar molt, i molt bé la situació actual des del vessant econòmic. La majoria de ciutadans desconeixen la situació real de les finances i les causes que ens hi han portat. Són ciutadans que l’única informació que reben és a través dels mitjans de comunicació unionistes, que a Catalunya són majoria absoluta.

No entenia, abans del 25-N, perquè el Govern no ho explicava clarament. Penso, com a única explicació plausible, que no ho feia perquè no volia destruir la seva futura relació amb ERC i ICV explicant les destrosses del tripartit en el vessant econòmic si creia que els necessitaria per tirar endavant el projecte nacional. Però ara, després del 25-N amb la clara victòria dels sobiranistes i amb ERC donant suport al Govern, si que no ho entenc gens ni mica. Se m’escapa.

La majoria dels manifestants desconeixen que les retallades, les baixades de sous als funcionaris, la pèrdua de poder adquisitiu, la incertesa en el treball, l’atur, el no arribar a fi de mes, els desnonaments, la pèrdua de benestar, tot això que els preocupa, com a la majoria de catalans, tenen l’origen en l’espoli fiscal i en el 43% dels nostres impostos que es queda Espanya.

Penso que el Govern té l’obligació d'informar la població, oficialment, de la realitat. No sé perquè la Generalitat no ho fa, com tampoc ho fa, de forma dura, clara, concisa i sense embuts, ERC com a partit majoritari de l’oposició.

La resta de partits no ho faran mai perquè son contraris a l’Estat català. Ells ho amaguen i diuen que la culpa és de les tonteries nacionalistes, tonteries catalanistes com TV3, l’escola en català, les ambaixades, la promoció exterior... És aquest missatge, que fa anys que practiquen, el que predomina en àmplies capes de la població.

Ens creiem que ho tenim fet, que el SI en un referèndum està garantit. Ho creiem perquè les enquestes ho diuen. Quines enquestes? Fetes per qui? Publicades on?

Hem d'exigir al Govern de la Generalitat, als partits del Govern CiU, al primer partit de l’oposició ERC, i als partits que vulguin acabar amb l’espoli, que expliquin amb tots els mitjans disponibles al seu abast, constantment, de forma clara i contundent, la situació econòmica de Catalunya i l’efecte del dèficit fiscal sobre la vida quotidiana de tots els ciutadans. Si no ho fan, continuaré sense entendre-ho. 

1 comentari:

  1. Jordi
    Com sempre estem d'acord de manera colpidora .
    Però se m'ha acudit una idea . No sé com posar-la en marxa però potser em pots ajudar en això. Es tracta de fer un cosa semblant com el governs en l'ombra. Ja saps: el partit a l'oposició forma un govern a “l’ombra” que mostren com ells farien les coses en cas que ells estiguessin al govern. La finalitat és de confrontar el que ells farien amb allò que el govern fa. Aquí no es tractaria del partit a l’oposició però del govern dels catalans amb el cèntims que Madrid ens roba. Amb altres paraules cada vegada que la Generalitat pren una decisió, fa uns pressupostos, etc.. el govern de la generalitat a “l’ombra”, faria públic quina decisió prendria si tinguessis els pressupostos que li pertoquen sense les retallades de Madrid. Això ens permetria d’assetjar contínuament Madrid, posar constantment en relleu la injustícia que se’ns fa i educar millor la població: se n’adonarien compte de que aquest diners representen escoles, professors, una bona sanitat, serveis social, tota mena d’infraestructures, feina per les empreses, llocs de treball, etc...
    Per fer-ho bé caldria que això es fes amb personalitats reconegudes i creïbles en àmbit del seu “ministeri a l’ombra”. D’altra banda convindria l’acord del govern de la generalitat i un consens dels partits independentistes (no cal que m’ho digues potser somnio truites, però un consens ampli seria interessant). Això faria que diaris i TVs li donessin la importància necessària.
    Potser l’ANC podria trobar entre els seus socis, gent de tots partits i amb prou reconeixement per formar un govern a l’ombra.

    ResponElimina