Demà, 26 de gener, a Catalunya tenim dues dates per
recordar.
Una, 26 de gener de 1641, Batalla de Montjuïc. Es va
lliurar a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona set mesos més tard
del Corpus de Sang del juny de 1640.
La batalla, un dels episodis de la Guerra dels Segadors,
es resolgué amb una victòria catalana contundent i la massacre de les tropes espanyoles,
que van haver de fugir fins a Tarragona.
Els espanyols, amb més de 1.500 baixes, no van emprendre
l’assalt a Barcelona. Els catalans tingueren poquíssimes baixes, 32 morts i
altres tants ferits. La companyia dels Estevens fou la que resultà més malparada,
entre ells, el seu capità Ambrosi Gallart.
“Les banderes de
Castella, poc abans desplegades al vent en senyal de la seva victòria, caminaven
caigudes i trepitjades als peus dels seus enemics, on molts ni per trofeus i
adorns del triomf les alçaven; a tanta desestima es van reduir”
[Francisco Manuel de Melo, escriptor i historiador
portuguès, que va participar en la guerra contra Catalunya amb l’exèrcit de
Felip IV].
La segona, 26 de gener de 1939, ocupació de Barcelona.
Les tropes espanyoles del general Franco van ocupar Barcelona. Les tropes van
entrar a la capital de Catalunya per l'Avinguda Diagonal.
“Pero la entrada de
nuestras gloriosas armas en territorio catalan plantea el problema
estrictamente administrativo, de deducir las consecuencias practicas de aquella
abrogacion. Importa por consiguiente restablecer un regimen de derecho público
que de acuerdo con el principio de unidad de la patria devuelva a aquellas
provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del
resto de España”.
[Decret del 5 d’abril de 1938 firmat pel General
Francisco Franco a Burgos, derogant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any
1932. El decret va ser signat el primer dia que les tropes trepitjaven terres lleidatanes].
El dimecres 23 de gener serà una nova data a recordar. El
Parlament autonòmic català va aprovar, amb els vots espanyols en contra, que Catalunya,
encara sotmesa, té dret a esdevenir, de nou, un estat sobirà i independent.
El 26 de gener és una data de record pels homes i dones
que van donar la seva vida i llibertat per Catalunya, i per aquells que encara
avui estan disposats a fer-ho.
La llibertat és l’única utopia eternament desitjable. Els
catalans hem posat data a la nostra utopia.
