Per aquells catalanistes que militen o recolzen a Unió
Democràtica de Catalunya avui no és un bon dia.
Per aquells que encara tenien dubtes, perquè són de bona
fe, avui tampoc és un bon dia.
L’actual líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, a
traït la memòria de tots aquells catalanistes militants d’UDC que al llarg de
l’historia han patit la repressió dels nacionalistes espanyols, de dretes i
esquerres, ha traït a un dels seus antecessors en el càrrec. A traït a Manuel
Carrasco i Formiguera que destacà per la seva defensa de Catalunya.
Manuel Carrasco i Formiguera condemnat a mort en un
judici sumaríssim realitzat el 28 d'agost de 1937 pels militars revoltats
contra la República espanyola, afusellat el 9 d'abril de 1938 pels seus idearis
catalanistes després de patir la persecució d'anarquistes i comunistes
republicans pel seu ideari cristià. Dretes i esquerres units en la defensa del
mite d'Espanya mite terrible que només coneix la mort dels que no accepten el
domini de la “Una, grande y libre”.
Avui Duran i Lleida declara sense complexos, traient-se
la careta, que “defensaria i votaria no” si s’arriba a fer un referèndum
sobiranista a Catalunya.
I de pas, covard al ser conscient de la seva traïció, diu
que UDC “hauria de decidir”. Ell ja
ho ha fet.
Ho han fet els seus amos d'Espanya, aquells a qui rendeix
“pleitesia”, els poders econòmics i
polítics espanyols i els poders econòmics unionistes catalans. Què vol ser un
nou virrei? com el compte de Santa
Coloma? També es canviarà el nom, com tants d'altres il·lustres catalans que
s’avergonyeixen de ser de províncies? Es farà dir José Antonio?
Ésser català avui és una tria, una elecció voluntària i arriscada
que demana lucidesa i coratge. No n’hi ha prou per haver nascut a Catalunya per
dir-se català. No és català tothom qui vol, sinó només aquell que té la
lucidesa i el coratge necessari per ésser-ho, sense importar on ha nascut. El món és d'aquells pocs que saben on van i
tenen el pit i coratge per anar-hi, per lluitar, per donar-ho tot. Avui a Catalunya ens treballem el futur en
llibertat, llibertat per a la Nació i pels homes que la formen. Avui els catalans
anem cap a la llibertat.
Avui aquest home hauria de fer un acte de lucidesa per a
Catalunya i dimitir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada