Ahir un dia normal a Espanya

Ahir va resultar un dia normal. Amb les normals sensacions que pots esperar en l’Espanya dels borbons, unes de fredes i unes altres de calentes. Les bones sensacions –les calentes- van ser la resposta de la gent al carrer a les portes del Palau de Justícia per demostrar el seu suport a les conselleres imputades per organitzar la consulta del 9N, com la resta de membres del Govern de la Generalitat autonòmica que també les acompanyaven al TJSC per declarar en la querella interposada per la Fiscalia General del Estado.  Delictes presumptament comesos?  D’això en vam parlar en l’anterior entrada al blog Imputació a la democràcia i no cal repetir-se.

Un altre de calenta va ser la resposta de l’Estat. No van poder estar-se de ficar-hi cullerada i el TJSC va emetre un comunicat fora de lloc on denunciava un “ataque directo y sin paliativos a la independencia judicial"  i  continuava  “... con el objetivo de cuestionar la legitimidad de jueces y, además, pretender influir en su toma de decisiones". En la mateixa línea de despropòsits el Ministre de justícia exigeix "respeto para la independenciade los jueces”. Independència que ell mateix va carregar-se quan va declarar que no s'havia imputat abans al President Mas per no interferir en el procés electoral del 27S. Entenc que ell, i el Govern de l’Estat, pensaven que si imputaven el President abans de les eleccions la seva victòria electoral estava garantida.

Bones sensacions en veure una vegada més que l’Estat i els seus representants ens exciten, amb les seves declaracions i insults, per tal que nosaltres no fallem. Queden dubtes que demà 15 d’Octubre hem d’anar a donar suport al President Mas i omplir el Passeig de Lluis Companys? Precisament el mateix dia que l’Estat espanyol va assassinar el President afusellant-lo a Montjuïc? Un recordatori de qui mana?

A la tarda/nit encara més bones sensacions en veure la gernació davant dels seus ajuntaments tot donant suport als imputats en moltes poblacions de Catalunya. També en veure tots els polítics catalans, excepte les absències naturals, en l’acte de lectura del manifest a la Pl. Sant Jaume. Bones sensacions.

Les no tant bones -les fredes- no és moment de comentar-les. Han passat 17 dies de les eleccions i hem perdut una oportunitat única per donar un missatge als catalans, a Espanya i al Món: formar en 2 o 3 dies l’últim govern autonòmic, el que té com a objectiu proclamar la República Catalana. Demostració de força i unitat en l’objectiu.

Però ahir –un altre de les fredes- alguna de les parts no van desaprofitar la gentada reunida al matí per alliçonar-nos i ordenar-nos que els deixem fer, que ells si que en saben, que estiguem tranquils que tot sortirà bé. Manca de sentit d’estat quan les parts manifesten que legalment “tenim temps”, inclòs fins després de les eleccions espanyoles!!

Encara no som conscients que el nacionalisme català és, dintre el context espanyol, la revolució més subversiva de totes les que l’Estat pot patir, i converteix en revolucionaris tots els partits polítics que l’accepten, encara que en l’ordre polític o social fossin reformistes.

Els catalans també sabem ésser lluitadors, però solem equivocar-nos d’enemic.