Montilla i la vergonya

Si no fos perquè el Sr. José Montilla va ser President de la Generalitat em faria pena i riure, però ho va ser, i aleshores el que em fa és vergonya.

Primer van ser les seves afirmacions per desprestigiar el dret a decidir dels catalans tot dient que “Franco també organitzava referèndums, era la modalitat preferida dels dictadors” , què pretenia? comparar a l’actual President de la Generalitat amb el dictador Franco?

Patètic, el seu trist afany d’afalagar com sigui al seu amo i senyor del PSOE el fa perdre els papers i la memòria. Si he entès el seu raonament només els dictadors i els partits totalitaris organitzen referèndums. Caram quin desengany. Perquè el també exPresident de la Generalitat Pascual Maragall, del seu mateix partit PSOE-PSC, va organitzar un referèndum vinculant: el 18 de maig de 2006 per ratificar l’Estatut.

Suposo que també és un dictador totalitari l’exPresident espanyol Felipe González per haver convocat un referèndum el 1986 per ratificar la permanència d’Espanya a l’OTAN, cosa que per cert el PSOE si havia oposat quan estava l’oposició.

Que trist i vergonyós per a Catalunya haver estat governada durant set anys per un partit dictatorial, perquè Sr. Montilla, el seu partit PSOE és l’únic que organitza referèndums.

Després s’ha despenjat amb una nova sentencia: "Madrid no ens roba” per afegir immediatament “però Catalunya és tractada injustament, i aquesta és una veritat objectiva.”

Patètic, perquè no s’està de reconèixer que   “Això de 'Madrid roba' i el de l'espoli fiscal hi ha gent que ho diu perquè té alguns arguments per dir-ho, entre altres, un finançament insuficient i l’ incompliment de les inversions a Catalunya que assenyala l'Estatut"

Caram, reconeix que l’Estat incompleix sistemàticament els acords de l’estatut de finançament i inversions i a més que els que ho diuen tenen argument per fer-ho. Perquè ho nega doncs?

Un català pot ésser nacionalista o internacionalista, socialista, comunista o conservador, el que vulgui. Allò que no pot fer mai és deixar de considerar-se català abans que altra cosa.