De l’Olivera a la Syriza i viceversa

És un mal congènit en el nacionalisme català. Perdem més temps mirant el que fan els de fora i emmirallant-nos en les “seves” propostes, que analitzant el nostre País per buscar solucions pròpies al “nostre” problema: Espanya.  Tradicionalment el mirall ha estat el País Basc, després Itàlia, amb la seva “olivera”, a l’agost era  Grècia amb la nova coalició d'esquerres anomenada syriza i, ara,  de nou sembla que tornem a l’olivera.

Ahir es va presentar en societat una nova alternativa d'esquerres nacionalista.  Nova? realment no ho sé, particularment el discurs que van fer em sona, com si ja ho hagués sentit diverses vegades al llarg del temps. Son antics dirigents, amb molta responsabilitat en la situació actual del nostre País, ex ERC, ex PSC i curiosament un polític en actiu a ICV-EUiA .

Aquesta nova proposta és fonamenta en que “necessitem entrar en una dinàmica no de disgregació, sinó de retrobament" amb una clara vocació de ser  "una referència progressista d'esquerra nacional". Com és lògic tot ho fan pel nostre bé, i del país, oferint-nos "patriotisme, responsabilitat, generositat i visió de futur".

El trist és que les quatre figures polítiques que van fer la presentació no tenen res de noves, fa anys que s'arrosseguen, en el bon sentit de la paraula, per la política . Ni ells ni les seves propostes sonen com a noves, a més em preocupa que tradicionalment han anteposat el progressisme d'esquerra a la qüestió nacional i alguns d'ells segueixen lligats al progressisme espanyol.

Ara, a Catalunya, l’objectiu és la llibertat nacional. Hem encetat decididament el llarg i dur camí cap l’Estat català. Primer pas indispensable per a la llibertat social. Perquè les esquerres espanyoles sempre ens diran que el nacionalisme és un perjudici burgès i de dretes. Però només el nacionalisme dels altres, no toqueu el seu nacionalisme espanyol, imperialista i feudal.

El dia que els catalans ens decidim sincerament, i fins a les darreres conseqüències, a realitzar un moviment alliberador de Catalunya serem “nacionalistes catalans” i amb aquest nom serem reconeguts, i acceptats, arreu del món.

No necessitem una “Syriza ni una Olivera a la catalana”  ni males copies de solucions foranes. Necessitem solucions catalanes per a Catalunya. L’única coalició possible és la de tots els nacionalistes catalans que pensen en clau nacional. El problema és Espanya, la solució l’Estat català. Aleshores serà quan els catalans construirem el nostre model de país i la nostre societat.