La llengua catalana continua sent avui una arma política.
Parlar català és resistència. L’idioma és l’instrument bàsic de la
supervivència.
La gran fal·làcia de l’assimilisme espanyol és l’anomenat
“bilingüismo en Cataluña”. Volen fer-nos creure que el catalans parlem “naturalment”
dos idiomes, com si tinguéssim dues llengües maternes, com si fóssim fills de
dues mares.
Catalunya no és un país bilingüe. Cap nació, cap poble
lliure ho és. La “segona llengua”, la que no és la pròpia, sempre és la de
l’ocupant, la del colonitzador.
Qui s’ha domiciliat a Catalunya i “no vol” entendre el
català és un enemic.
No és un enemic, és un "ocupa", que es creu amb drets que no li corresponen!
ResponEliminaDe fora vindran que de casa et trauran
EliminaEstaré tranquil quan, sent bilingües, hi hagi al menys un 10% de catalans que no parlin el castellà.
ResponEliminaSi entenem bilingüe per tal com estem ara no guanyen res. Tal vegada l'únic bilingüisme positiu serà el d'un país que parlem el català com a llengua oficial i general, i el castellà i anglès com a segones llengües.
Elimina