Haig d'admetre que, per sort, he pogut comprovar que la
meva capacitat de sorpresa segueix intacta. El temps i l'experiència no me
l'han embrutit tornant-me insensible als petits detalls de la vida que et
sorprenen i et fan reflexionar, després rius o plores, depèn.
Ho dic per la campanya electoral del 25N. He vist un fet,
he escoltat unes declaracions per ser més exacte, que m’han sorprès. Primer va
ser el candidat López Tena de Solidaritat quan va demanar, en una entrevista a
TV3, el vot per a CiU abans que per a ERC. El vot dels independentistes que no
el votarien a ell, va aclarir. Després a estat la candidata Georgina
Rieradevall de les CUP qui ha demanat el vot dels indecisos per a CiU abans que
per a ERC.
És curiós. No sé si en altres eleccions es donava el cas
de que els candidats d’un partit demanessin el vot per a un altre partit, que
no era el seu lògicament, i menys els vots dels indecisos. Si més no, fa que
pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada