Fa 34 anys que anàvem a les urnes per ratificar, o no, la
Constitución Española. Una
constitució que per a la majoria de catalans, i d'espanyols, era acabar amb el
mal somni de la dictadura militar del general Franco.
A Catalunya va anar a votar el 67% dels electors i 2,7
milions van dir: si. Els catalans acceptaren la Constitución Española. Ho van fer perquè en aquell moment volien
passar pàgina d'una dictadura que havia arrasat Catalunya, amb milers de morts
al camp de batalla, a l’exili, a les presons i camps de concentració, amb
tortures, davant els pelotones de fusilamiento, de casi 40 anys de
repressió.
Avui però els catalans no tenim res a commemorar, aquests
34 anys han estat un nou engany de l’Espanya una, grande y libre. Una Constitució que ens ha portat a on avui
estem: una comunitat autònoma de les 17 de l’Estat espanyol. Catalunya, espoliada,
sotmesa als seus capricis. Catalunya sotmesa per una constitució pensada i
escrita pels hereus del general Franco. Hereus, de dretes i d'esquerres, que constantment
ens retallen els drets polítics, lingüístics, històrics, socials, econòmics.
Ens arruïnen i espolien de forma constant, sistemàtica i planificada. Les
nostres empreses i petits comerços es veuen abocats al tancament, els
treballadors a l’atur, casi 1 de cada 4 catalans a l’atur, els país és una
ruïna d'on els joves preparats fugen i, aleshores, què ens quedarà pel futur si
la nova generació marxa? res, la ruïna,
el buit absolut.
Cap govern pot sostenir-se si no és amb el consentiment,
entusiasta o resignat, de la població. Per això resulta cert que “cada poble té
el govern que es mereix”.
Avui, 34 anys després, els catalans no en tenim cap
dubte: la Costitución Española del 1978
no és la nostra, no és la que Catalunya necessita. Per sobreviure com a poble,
com a societat, per mantenir l’estat del benestar i evitar acabar com un país
tercermundista on només hi ha uns quants rics i moltíssims pobres, sense classe
mitjana, per evitar la ruïna total i definitiva a què estem abocats, només
tenim una solució: l’Estat propi, l’Estat català. Amb la nostra Constitució
feta a mida nostra, amb regeneració democràtica, regeneració política,
regeneració econòmica, sense espoli, amb futur.
Si som incapaços de dir: prou!! ja no consenteixo ni em
resigno!!, jo treballo per l’Estat propi. No ens queixem, mereixem la ruïna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada