Atacs i contra atacs

En aquests últims 50 anys el catalans hem anat amb el lliri a la mà. Com a societat cansada i moralment vençuda hem desenvolupat, en resposta a la pressió de la dictadura, uns anticossos que ens han portat a una situació en què desconfiem i malpensem de qualsevol cosa relacionada amb el que podríem denominar assumptes dels Ministeris de d’Interior i de Defensa.

Aquesta situació, que no és més que un dels molts reflexes de la manca de “sentit d’estat” que patològicament patim els ciutadans catalans i, el què encara és més greu, també el pateixen els nostres polítics, ens ha portat a què avui encara considerem als Mossos d’Esquadra, policia autonòmica catalana formada a Catalunya, com un cos estrany, antisocial i antidemocràtic pel sol fet de ser i/o representar l’autoritat. Qui aplica la llei. Quasi, quasi un caprici innecessari.  Aquesta reflexió ve del tracte que reben com a cos de seguretat per part dels ciutadans però sobre tot per part dels mitjans de comunicació.

Aquí tal vegada està la mare dels ous. Quan es parla de la Policia Nacional o de la Guardia Civil  tothom té molt clar, ells, els ciutadans, els periodistes i els polítics, que és parla de los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado, espanyol lògicament, son part intrínseca de l’estat, mani qui mani sigui el PP o el PSOE, i per tant intocables.

El problema està en quan parlem dels Mossos d’Esquadra.  Què son?  cossos de seguretat de l’Estat?  no, Catalunya no és un estat.  Cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado?  legalment no ho sé, ara del què estic segur, és que a la pràctica diària no tenen aquesta consideració pel sistema.   Per què,?  molt senzill, per  a l’Estat espanyol són una molèstia, un mal de cap, un problema, quelcom a aniquilar, un cos innecessari perquè a España qui vetlla per la seguretat, són los cuerpos y fuerzas de seguridad, no policies de fireta.

I nosaltres catalans, ciutadans, polítics i mitjans de comunicació, no desaprofitem una sola ocasió per tirar-nos pedres a la nostra teulada, teulada de vidre per cert. Aprofitem qualsevol ocasió per atacar i desprestigiar als funcionaris que vetllen per la nostra seguretat i a qui exigim que en un moment donat es juguin la seva vida per a nosaltres.  Que no es mal interpreti res. La policia democràtica ha de ser controlada i supervisada i si comet accions punibles, castigada en rigor. El que no accepto és el dubte permanent sobre la seva “democràcia” , sobre les seves pràctiques, el seu tarannà, el ficar-se amb ells perquè, en el fons, és rendible i fa modern.  Una campanya constant, sistemàtica i planificada des que es va fundar el 1983.

Com exemple, l’últim cas protagonitzat pels mossos. Durant els aldarulls produïts per alguns manifestants el dia de la vaga general, una manifestant, Esther Quintana, va rebre un impacte a la cara que li va provocar la pèrdua d’un ull. Davant d’aquest lamentable i irreparable fet per a la víctima,  l’opinió generalitzada va ser atacar al cos de Mossos d’Esquadra. Però no per esbrinar els fets, qui, com, on, perquè s’havia produït el llançament i quin material s’havia utilitzat. I si finalment existien responsabilitats, exigir-les. Des d’un inici vam assistir de nou al linxament públic de tota la institució de la policia catalana.  Ara, dies desprès, assistim a un espectable on el que menys preocupa és la víctima, l’objectiu es el desprestigi de la institució i del Conseller responsable.

I aquí és on anem amb el lliri a la mà.  A qui li molesta la sola existència de la policia catalana?  qui la vol fer desaparèixer?  qui constantment està desprestigiant-la?  per què qualsevol “problema” relacionat amb el cos de mossos te tanta repercussió a tots el mitjans , premsa, radio i TV, de l’Estat?  qui està torpedinant les seves actuacions?

“Algú”, dins del mossos, va deixar que el Conseller Puig fes la seva compareixença amb uns informes interns falsos. Va deixar que el Conseller defensés als funcionaris i després va filtrar més informació i imatges on es pot veure que el que defensava el conseller no era cert. Al Conseller li van fer el llit. De moment avui el Cap de Recursos Operatius dels Mossos ha estat cessat per amagar informació al seu superior. No vull ser suspicaç, però és coincidència que aquest Comissari de la Brigada Mòbil de la policia catalana provingués de la Policia Nacional? 

Hem de demanar responsabilitats, però de forma responsable. Deixem d’anar amb el lliri a la mà i caure constantment en el paranys.  Una última reflexió, qui són els que amb més vehemència demanen la destitució del Conseller?  quins partits són??