Doble joc

L’11 de setembre d'aquest any, i les posteriors eleccions del novembre, han tingut la gran virtut de marcar una claríssima línia de posicionament. Ja no hi ha lloc pel doble joc, les bones paraules que amaguen intencions no tant bones, el dir una cosa aquí i una altra allà, el definir-se segons qui escolta. Ara ja no, o caixa o faixa.

És molt senzill, estàs a favor de l’Estat propi, l’Estat català?  ¿estàs a favor de la llibertat i plenitud de Catalunya? o pel contrari estàs a favor de què Catalunya continuï per sempre com una comunitat més, una de les 17 Comunidades Autónomas,  d'Espanya. I no importa com es disfressi: estat federal, estat federal asimètric, confederal (?), autonomia plena, no importa. Catalunya sotmesa a Espanya, una, grande y libre.

Fixeu-vos si és senzill, tant senzill que fa por. Els polítics, periodistes, comunicadors, politòlegs, tertulians, intel·lectuals, pensadors, gent de la cultura o la faràndula, etc, etc, han de definir-se, han de dir a favor de què estan i això els hi fa por, perquè ara començaran a caure les caretes, ara sabrem realment què en pensen o de qui cobren, a qui s’han venut l’ànima.

Estem als inicis d'aquest procés purificador i esclaridor, però ja comencem a veure nacionalistes que no passen d'autonomistes, a catalanistes profundament espanyolistes, autonomistes que frisen per l’Estat espanyol, a gent d'esquerres moderns i avançats amb les mateixes idees i tics que els seus antecessors del 36, a gent de la dreta moderada absolutament intransigents amb la unidad territorial,.....

Torna a ser molt senzill, només cal mirar els mitjans de comunicació i quin posicionament prenen. Premsa, ràdio i televisió estan en peu de guerra defensant els seus amics i els seus interessos. I aquí és on es veu de qui cobren el sou els “periodistes i comunicadors” com defensen aferrissadament els interessos de l’amo. És tant fàcil manipular un periodista “famós” o un programa de debat “plural”, on no paren de parlar del procés polític, de debatre’l, però casualitats de la vida sempre sota un to no massa favorable, amb “especialistes” reticents, en el millor dels casos, al procés nacional. On és més esfereïdor és a la televisió, la gran màquina de manipulació de masses. Podem fer un llistat amb les diferents TV, programes, convidats, a qui representen o de quines idees semblen aquests convidats i quin posicionament real defensen,

Dels polítics ni parlar-ne, mireu-vos- els en calma, què diuen però sobre tot que fan, o proposen fer o no deixen fer.

La resta, incloent-hi a cadascun de nosaltres com a ciutadans d'aquest País, hem de decidir-nos i actuar amb conseqüència: què som?  què volem?  què fem per aconseguir-ho? 

El dia que els catalans ens decidim sincerament, i fins a les darreres conseqüències, a realitzar un moviment alliberador de Catalunya serem nacionalistes catalans i amb aquest nom serem reconeguts, i acceptats, arreu del món.

En canvi, si el món no arriba a parlar mai dels nacionalistes catalans, serà perquè mai no ens haurem mogut per alliberar Catalunya.

Aquesta tardor hem iniciat el camí final vers la llibertat, però Catalunya ens necessita a tots.