Ara és l’hora !!

Ahir va ser un dia que s’estudiarà a les escoles de la futura República Catalana. Ahir, al Parlament autonòmic català, es va viure una jornada històrica. Ahir van començar a caure les caretes dels parlamentaris, es van començar a definir d'una forma clara i entenedora el dos grups que tenim al Parlament: el dels nacionalistes catalans i el dels nacionalistes espanyols.

Es va començar perquè encara hi ha grups, o polítics, que no s’han assabentat  que a Catalunya avui el doble joc ja no té cabuda, que s’han de definir, que han de dir clarament a quin grup pertanyen, que han de dir què son.

Ahir, 22 de desembre de 2012, vam assistir al posicionament clar de 74 diputats a favor de l’Estat propi, l’Estat català, i de 28 diputats a favor de l’España una, grande y libre.

El trist és el grupet dels que encara no s’han assabentat, dels que encara creuen que poden nadar i guardar la roba. Els 20 diputats del PSC-PSOE que estan a favor del dret a decidir, o no ho estan. Que ells també volen decidir una Espanya federal, o no. Ni ells ho saben, perdo, si que ho saben però no poden dir-ho públicament: decidiran el que decideixi el PSOE. El seu problema és que el Sr. Rubalcaba ja ho ha dit: “Diremos que no, siempre, a un referéndum en Cataluña”.

Després estan els 13 de ICV-EUiA que tampoc és defineixen. Volen mantenir indefinidament el seu estatus de partit progre i modern, sense mullar-se, així tots contents. Dret a decidir si, però quin?. El seu portaveu ho va dir al candidat a la investidura: nosaltres (ICV-EUiA) volem el dret a decidir però no accepten el seu dret a decidir, per què primer volen aprofundir en les negociacions amb Espanya?.

Al Parlament autonòmic de Catalunya li falten aquests 33 diputats. Els hem de demanar, exigir, que és defineixin d'una vegada.

Ahir els catalans vam fer un pas de gegant. La Nació és un fet real, no és una ideologia. Tots els catalans que creiem que som una Nació hem d'alçar-nos i junts caminar vers el futur. Tota nacionalitat que es troba oprimida o encongida per un estat foraster té el dret, i l’obligació, a organitzar-se en un estat independent.

Ara és l’hora.