catalanofòbia
f. [LC] Aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català.
(Institut d’Estudis Catalans)
Assistim a l’expressió de la incredulitat per part de
periodistes, polítics, politòlegs i de la població de Catalunya davant la
resposta que des dels mitjans de comunicació, del Govern i de la classe
política espanyola en general s'està donant a la nova situació política que
vivim a Catalunya.
“No entenen res” expressen sorpresos alguns benintencionats. “Ho estan empitjorant” es queixen certs unionistes. La veritat és senzilla. Només cal repassar
l’historia d'Espanya la seva evolució i el seu comportament davant del “problema catalán”.
Res del que diuen ara, res en la
seva resposta, res del seu comportament reflecteixen cap tipus d'evolució No
pot haver-hi diàleg, el simple fet de dialogar i negociar significa que
l'estructura del seu artificial edifici “patrio”
trontolla. La “unidad del territorio y de la lengua” no es toquen, amb això no
es juga, no importen les conseqüències per a Espanya, ho tenen clar: "Antes una España roja que una España
rota" de José Calvo Sotelo, líder de la dreta, o “La única solución
al problema catalán es la guerra”, de Ramiro de Maeztu, periodista socialista.
Perquè res del que ara vivim és nou. A l'exigència de
llibertat per part de Catalunya la resposta ha estat sempre la mateixa: no. I no importen les conseqüències. No a la
llengua, no a la fi de l’espoli econòmic, no a la fi de l’espoli cultural, no a
la justícia social i a la solidaritat d'Espanya en vers Catalunya.
Octubre de 1899. “La Correspondencia Militar”, òrgan de
l’exèrcit, ofereix la solució al tancament de caixes:
“No es posible gobernar que de un modo: por medios dictatoriales, que
el Gobierno tiene al alcance de la mano (....) Comiéncese por considerar al
catalanismo como delito de traición a la Patria, y echen todo el peso de la Ley
sobre los que, merced al disfraz autonómico profesan aquellos ideales (....)
Cóbrense los tributos y realícense los embargos, empleando la fuerza en vez de
la persuasión; media docena de escarmientos bastarán para que se calmen los
catalanistas más obcecados. Haga público el Gobierno su firme propósito de
ahogar en sangre cuantas algaradas pretendan determinados elementos promover en
Cataluña sobre la base del separatismo disfrazado que allí se inicia (....) con
la prudencia que hasta ahora se ha observado no es posible gobernar”
La resposta a l’incipient catalanisme per part de l’Estat
espanyol va ser unànime, va tenir la virtut d'unir a les dretes i a l’esquerres
espanyoles en front l’enemic comú: Catalunya.
Gener de 1900. El diputat del Partido Liberal Bernabé
Dávila, ministre de Governació amb Alfons XIII i senador vitalici, presenta una
interpel·lació al Senat:
“se proceda con aquella energía con que en este caso debe proceder,
para que se someta, sin pérdida de tiempo, a los tribunales competentes al
señor Obispo de Barcelona, el cual ha cometido, con motivo de su pastoral,
verdaderos delitos, perfectamente definidos contra la unidad nacional y contra
la integridad de la Patria así como contra la Constitución”
El delicte i motiu de la interpel·lació és la pastoral
que el Bisbe va fer demanant que en els actes litúrgics i en l’ensenyament del
catecisme s’utilitzés el català.
El fet que la llibertat no sigui possible a Espanya no és
un argument contra la llibertat: és un argument contra Espanya.
En España de cada diez cabezas, una piensa i las otra nueve envisten.
ResponEliminaMachado
Frank dubé
RECTIFICANT ERROR ORTOGRÀFIC.
ResponElimina....." las otras nueve ebisten".
Gràcies
Frank dubé
COLLONS "EMBISTEN"
ResponEliminaFrank Dubé
Tenemos que salir urgentemente, con estos políticos nunca podremos dialogar.
ResponEliminaSalvarnos antes de que nos destruyan por completo es la única salida que nos queda.
Hem de sortir urgentment, amb aquests polítics mai podrem dialogar.
Salvar-nos abans que ens destrueixin del tot, és l'única sortida que ens queda.
Paraules del ministre Manuel Duran i Bas al arribar a Barcelona, a començaments del S.XX, després d'ésser cessat. "No ens entendrem mai".
ResponEliminaQuè més falta per marxar d'una punyetera vegada?