La victòria dels mutants, arriba el PE.

A Pedro Sánchez li ha durat dos dies el seu pols amb la vella guàrdia del PSOE. Haig de confessar que el passat dilluns vaig flipar amb la resposta del secretari general a les pressions dels barons del partit –pressions per dir-ho suaument, que més aviat era caça i captura del secretari general- amb la seva proposta de convocar un congrés del partit al mes d’octubre. Segurament és la primera vegada que Sánchez m'impressiona. No importen els motius reals de la seva decisió, ni com el PSOE ha acabat en aquesta situació. Trobo que la seva resposta a l’atac constant a que estava sotmès va ser, utilitzant un símil molt espanyol, “coger el toro por los cuernos”.

“Els crítics que defensen que el PSOE s'abstingui per fer president a Mariano Rajoy que ho defensin públicament”. Aquest va ser el seu pols. Un repte especialment dirigit a la vieja guardia del partit per tancar el debat sobre la governabilitat d'Espanya. El partit estava, i està, en una situació molt incòmode. Què fa davant la possibilitat de terceres eleccions? Sense govern a Espanya? Amb l’órdago separatista català? Permet governar a la dreta por el bien de España, o és manté fidel als seus principis ideològics?

La majoria dels votants del PSOE no ho dubtarien si es tractés d’un altre partit, o d’un altre dirigent, de dretes. Per salvar Espanya, per treure la pàtria del garbull on està ficada, no dubtarien en pactar amb la dreta per sortir de la crisi econòmica, social i, especialment, nacional. Històricament ja ho han fet, i ho tornaran a fer.

El problema rau en el fet que ni el PP és un partit de dretes, ni Rajoy un dirigent normal. El partit que hauria de recollir els votants de centre dreta i dreta ha esdevingut un partit amb postulats d’extrema dreta –això si, “moderna”- i el seu dirigent, Mariano Rajoy, no és el dirigent d’un partit lliberal, és el líder –encara que també discutit- d’un partit que fa por a la majoria de votants de l’estat.

Rajoy és el president d’un partit imputat per corrupció. El dirigent que va permetre la doble o triple comptabilitat. El del finançament de tipus mafiós del partit –i del enriquiment personal dels seus dirigents- mitjançant les mordidas. És el president de Blesa, Bárcenas. Gürtel, Naseiro, Imelsa, del Palma Arena o del cas Taula i el finançament a València, on tots els càrrecs de certa rellevància estan imputats, començant per Rita Barberá. I no és més que una petita llista dels centenars de casos i personatges acusats de corrupció i apropiació de diner públic.

Rajoy és el president de la “ley mordaza”, de la llei Wert, de la reforma laboral, de la fi de la separació de poders. De Bankia, les targetes Black, el rescat financer als bancs a costa dels contribuents..... la llista és infinita i angoixant.  Aquest és el president de govern que ha de rebre el vot del partit socialista per tal de que pugui continuar governant. Perquè l’abstenció del PSOE és un vot afirmatiu que permetrà a Rajoy passar de president en funcions a president electe, amb majoria, fent el que vulgui i com vulgui, sense comptar amb ningú, com sempre.

Sánchez sembla que ha estat derrotat per la vella guàrdia de barons del PSOE amb convinença dels actuals barons que volen poder a qualsevol preu.  Felipe González, Bono , Chávez, que avui tenen tant de socialistes com Esperanza Aguirre de progressista, son alguns dels vells dirigents carregats de milions – aconseguits no sabem com-  que donen consells i lliçons de puresa, tan sols preocupats per mantenir el seu estatus privilegiat.  S’han aliat amb la nova casta de dirigents desitjosos de tocar i ocupar poder. La seva aliança és per derrotar a Sánchez. El dubte és, per fer què?

Si el PSOE fa president a Rajoy serà el seu pas definitiu per mutar en PE, 137 anys després de la seva fundació s'haurà deixat pel camí la S de socialista i l'O d'obrer. A qui suposo en ple èxtasi és Pablo Iglesias i el seu Podemos. És la seva oportunitat per convertir-se en el referent dels votants d’esquerres del segle XXI, com el PSOE ho era en el passat segle. És la seva oportunitat –si en sap, i el deixen aprofitar-la- de convertir-se en el nou partit socialista espanyol.