Diumenge és un 11-S diferent, amb una càrrega política
com mai. Aquesta Diada els
nacionalistes hem de tornar a sortir al carrer a recordar i homenatjar tots els
que han lluitat per la llibertat de Catalunya, començant pels defensors del
1714, fins als nostres dies. Hem de sortir per demostrar, a l’Estat, que estem units
com a poble per alliberar-nos, i que la República catalana ja no és un somni.
Hem de sortir per dir al món que estem camí de proclamar la independència. Una
vegada més hem d’omplir els carrers de Catalunya en aquest dia de lluita. Ho
tenim a tocar.
És una Diada diferent perquè els catalans tenim un
president de la Generalitat imputat. Una vicepresidenta i dos consellers del Govern català imputats. Tots
ells perseguits per l’Estat per escoltar la veu del poble de Catalunya i fer
allò que aquest poble els demanava. Ingènuament pensava que aquesta situació de
repressió al Govern català, i les seves institucions, seria aprofitada per fer
un 11 de Setembre més potent que mai –si era possible després dels precedents−,
fent una crida a mobilitzar-nos per la independència i per defensar la figura
institucional del president de la Generalitat de l’atac de l’Estat. Sóc ben
ingenu.
És una Diada diferent perquè els catalans tenim
l’actual presidenta del Parlament a punt de ser inhabilitada. Tot per permetre als diputats del Parlament fer la
seva feina de parlamentaris i debatre idees al Parlament. Greu delicte. Creia
que la defensa de la figura institucional
de president del Parlament era un factor de mobilització més. Mira que en sóc,
d’ingenu.
L’11S del 2016 serà una Diada diferent perquè torna a
ser una Diada dividida, amb actes paral·lels. Avui no és el dia per reflexionar en veu alta el
que penso de l’organització d’aquesta Diada. Tan sols per entristir-me per una
ocasió perduda, al meu entendre, de demostrar al món i a l’Estat la força
unitària del sentiment independentista català. Aquest diumenge aniré al Fossar
de les Moreres i desprès a la manifestació. Com sempre des d’un llunyà 1976.
“Que la prudència no ens faci traïdors”. Conscient que
el seu primer deure com a nacionalista català era lluitar per la independència
de Catalunya, Jordi Carbonell va
ingressar al Front Universitari de Catalunya (FUC) l’any 1943 i, posteriorment,
al Front Nacional de Catalunya (FNC), en els pitjors anys de repressió de la
dictadura del general Franco, en els anys de victòria del feixisme en la Segona
Guerra Mundial. No distorsionem el seu pensament.
Aquest 11S el partidisme ens fa traïdors a la memòria dels que en teoria hem d’honrar.
Publicat a lliureimillor.cat el 29 d'agost de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada