Mitjans, notícies i moció de confiança

Avui, dimecres 28 de setembre de 2016, és un dia històric per la Catalunya autonòmica. Per primera vegada el president de la Generalitat es sotmetrà a una moció de confiança. Mai en aquets 40 anys d’autonomia el Govern havia vist rebutjats uns pressupostos. Rebuig que inevitablement porta, quan es practica la democràcia de forma real i no només verbal, a una moció de confiança.

El President Carles Puigdemont perd la votació dels pressupostos i anuncia que se sotmetrà a una qüestió de confiança el 28 de setembre. L’unionisme de dretes i el d’esquerres, disfressat de federalisme, celebren cofois la victòria. PP, C’s, PSC i CSQEP, ho celebren com la gran derrota del independentisme. Per l’unionisme és la demostració que el procés és mort. L’extrema esquerra parlamentaria, que no sabem que vol en realitat respecte a la sobirania nacional, CUP, ho celebra com la derrota del centre dreta i centre esquerra independentista. El que no tinc clar és el que volien demostrar.

Com responen els mitjans escrits a aquesta situació tan especial? Com informen d’un fet inèdit? Ingènuament pensava que els mitjans que s’editen a Catalunya es ferien ampli ressò en les seves edicions d’avui. Però no. Aquest matí, a les 12H, he mirat les portades dels diaris digitals, o la versió digital dels diaris impresos, i he constatat quines són les seves preferències editorials i informatives. Amb les seves portades gairebé podríem esbrinar les seves preferències en la qüestió nacional.

El MON reserva el seu titular de capçalera a l’Iceta, que preocupat “creu que González està frustrat”. La informació de la moció la trobem en la desena posició -tres llocs per sota de la informació sobre el real Madrid- tot dient que “Puigdemont defensarà un referèndum”.Per aquest mitjà és més notícia l’opinió d’Arrimadas o que entrin a robar en una perfumeria. Les notícies d’Espanya primer, desprès les de Catalunya i la moció de confiança.

A l’ARA, la informació apareix en el tercer bloc, per sota de la que fa referència a Felipe González, amb un titular ambigu: “Puigdemont fixa avui el rumb cap al referèndum”. La importància que li donen a la notícia es reflexa també en el fet de que al seu costat es parla de futbol. Espanya primer.

NACIÓDIGITAL també considera que la noticia de que Felipe González “se sent enganyat per Sánchez” té preferència entre els seus lectors i col·loca la de “El discurs més decisiu de Puigdemont” en segona línea. Espanya primer.

EL PERIODICO en parla en quarta línea “Puigdemont apostarà hoy por un referendum, pero con garantias”. La noticia va per sota una de Felipe González i una de Díaz. Espanya primer.

LA VANGUARDIA ho fa en tercera línea, per sota, naturalment, de les notícies que parlen de González, Diaz o Rivera. La seva informació no té desaprofitament: “Puigdemont hará hoy una última oferta a Rajoy para un referéndum pactado”. Espanya primer.

EL PUNT AVUI obra la informació amb un gran titular: “Qüestió de confiança”.

VILAWEB també obra la seva edició amb el titular de “Qüestió de confiança. Pendents de Puigdemont”.

ELNACIONAL posa com a titular:  “Puigdemont i Junqueras tanquen en un sopar la recta final del procés”.

DIRECTE és el més imaginatiu. No dona la noticia. Les dues noticies de capçalera fan referència a “Rita Barberà es clapa al Senat” i “Munté: la confiança es revalidarà i es culminarà el procés”.

Dels nou diaris que he llegit, tan sol dos donen com a noticia preferent que avui es produirà la moció de confiança del President Puigdemont. Una prova lamentable de quina informació rebem i de quina objectivitat gaudeixen els mitjans periodístics.

Al segle XXI l’estat només pot combatre el procés català amb mitjans pacífics. Aquests mitjans son la informació i la contrainformació, o desinformació. Per fer-ho utilitza tots els mitjans de comunicació al seu abast. Així com a periodistes, opinadors, tertulians, experts.... convençuts del que fan, o a sou de l’estat.