El president en funcions, Artur Mas, ha cedit a la pressió per arribar a un acord d’investidura, i ha fet una concessió inadmissible a les exigències de la CUP: la “presidència coral”. Exigència ideada per treure funcions al president del Govern de la Generalitat. Ha acceptat delegar funcions en tres vicepresidents que es responsabilitzarien de les àrees més sensibles i amb més pes. Per acabar d’adobar-ho ofereix presentar-se a una moció de confiança el proper juliol. Tan poc valorem la figura i la feina del President del Govern? Tant poc prestigi és mereix la Generalitat? Tan poc sentit d’estat tenim?
Si és tracta d’una proposta perquè mai ningú pugui acusar Artur Mas i a la coalició Junts Pel Sí, de no buscar desesperadament l’acord d’investidura, gairebé es pot entendre. Gairebé, no més. Perquè el mal que està causant aquesta situació no és prou valorat. Han passat 47 dies de les eleccions “més importants de la historia catalana”. El mercadeig i xantatge és esgarrifós. A nivell anímic estem pitjor que abans del 27S. Sort que vam guanyar les eleccions!!
La CUP no té cap interès que Artur Mas repeteixi com a President. L’error àmpliament comès ha estat considerar que són una organització independentista d’esquerra radical. No és així, són una organització d’esquerra radical independentista. En matemàtiques es diu que l’ordre dels factors no altera el producte, però en política sí.
“Si la república no és socialment avançada, no la volem” aquesta frase d’un diputat de la CUP reflecteix a la perfecció el seu pensament. És el mateix que els joves marxistes independentistes dels anys 70 deien: “si l’estat català no és d’esquerres no el volem”, menyspreant a qui no pensés com ells, menystenint la independència. Aquí és on l’ordre dels factors és vital. Primer la revolució social, després la república catalana. Encara que sàpiguen –esperem que al 2015 ho hagin descobert- que les esquerres de l’Estado mai s’aliaran amb ells perquè prioritàriament són espanyoles.
La CUP i els seus dirigents saben que ara és el seu moment. Ara, abans de nomenar President de Govern, és l’únic moment en el que poden imposar les seves idees polítiques i treure’n un rèdit electoral. Saben que ara es quan poden rendibilitzar els seus 338.000 vots aconseguits en el moment d’eufòria electoral del procés. Saben que les seves propostes polítiques són minoritàries en la societat catalana. Saben que a la República catalana ocuparan un espai minoritari similar al d’ICV. Saben que mai tindran prou força per aplicar el seu programa. Saben que mai guanyaran unes eleccions en un país europeu. Saben que l’únic polític capaç de posar-los en el lloc que els pertoca per resultats democràtics és Artur Mas. Per això no el volen de President.
Vestiran un discurs elaborat i fàcilment vendible; per tant, fàcil d’acceptar per traspassar totes les culpes “a l’altre”. Al dolent neoliberal de les retallades i de la corrupció descontrolada. A més, disposaran de l’ajut de la majoria de mitjans, periodistes, politòlegs, tertulians i opinadors. Com a bons revolucionaris són dogmàtics encegats per la seva religió; ells tenen la veritat absoluta, com si fossin els receptors de les taules de la llei*. Autèntics i únics posseïdors d’autoritat moral per dir a la resta el que és cert i el que no és cert.
Per això ja no accepto més veure com el President en funcions es rebaixa acceptant unes condicions imposades. Condicions que si ell i Junts Pel Sí les haguessin portat en el seu programa electoral i full de ruta molts dels seus votants s’ho haguessin pensat dues vegades abans de votar-los. Hem perdut el temps miserablement. El candidat votat per 1.680.000 catalans ha estat ell. Els seus enemics a casa nostra no el consideren imprescindible, i és cert, però en aquests 15 mesos que ens esperen si que és el millor que tenim, i el repte de independitzar-nos és massa gran per poder prescindir del seu actiu. Els seus enemics de l’Estado si que saben que és la “peça clau” a batre.
*Acabades d’escriure aquestes ratlles llegeixo que, com Moisés al Sinaí, ens donen les taules de la llei en forma del manifest "Fil a l'agulla", que no és més que la justificació que si no entrem en la terra promesa de la República és per culpa dels nostres pecats per no acceptar totes les seves propostes.
Perdona que t'ho digui però els teus raonaments son els d'algú que encara està immers en l'autonomisme i en certa manera a cercar un "pare" que ho salva tot. Un cop desprestigiat en Pujol...ara entronitzem a en Mas.
ResponEliminaCatalunya ha estat sempre coral, sobre tot quan més forta va ser, el Consell de Cent el vàrem inventar nosaltres i en ell els Braços, que eren els representants dels diferents estaments ciutadans, eren qui prenien les decisions...mai vàrem voler un rei en el sentit estricte de la paraula.
No soc de la CUP però tampoc crec en els xecs en blanc ni en les presses, sense pensar ni articular, davant d'un dels moments més important de la nostra història.
On era aquesta gran pressa quan en Mas sense encomanar-se ni a Deu ni al dimoni va posposar les eleccions des del 9 de març del 14 al 27 de setembre del 15?
Tranquils i menys demonitzar perquè el camí que s'està recorrent està ple de inteligencia i previsió. Perquè no em faràs creure que en Mas es tant ximple com per deixar-se portar a terrenys que no li semblen bé ? O encara pitjor prefereix vendre el futur polític del Govern de la Generalitat que no pas fer ell un pas al costat?