Si és investit, encara som a temps de reconduir el do de pit de dilluns passat, l’aprovació de la declaració de l’inici del procés polític a Catalunya que ha de portar-nos a la independència nacional. Així, demà podem reagrupar totes les nostres forces i energies entorn d’un president electe i un Govern legalment constituïts.
En cas contrari, ens trobarem amb un president de la Generalitat en funcions i un Govern de la Generalitat en funcions. És a dir, tot el poder executiu de la Generalitat estarà provisionalment pendent de la investidura del nou president . En un procés electoral normal, és una situació normal. En un procés excepcional, és una aberració. No hi ha procés més excepcional a Catalunya que el de la proclamació de la seva independència de l’Estat espanyol.
Avui, dimecres, el Consell de Ministres del Govern espanyol, reunit en sessió extraordinària, ha aprovat el recurs d’inconstitucionalitat contra la declaració aprovada pel Parlament. El recurs carrega contra els membres de la Mesa del Parlament i del Govern, en total 21 càrrecs, Artur Mas i Carme Forcadell entre ells, “y en su caso a la persona que resulte nombrada como consecuencia del acto de investidura por el Parlamento catalán”.
El recurs serà tramitat pel Tribunal Constitucional amb la celeritat habitual en aquests casos, i en pocs dies ens podem trobar amb el Govern i el Parlament decapitats per inhabilitació. I tot això sense president ni Govern de la Generalitat.
Em pregunto si tots els 72 diputats que dilluns van aprovar la declaració són realment conscients del text que van aprovar: “El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un Estat català independent en forma de república”. Aquest text, tal com s’exclamen tots el mitjans contraris, és una declaració de secessió. Són conscients els 72 diputats que el pitjor delicte que es pot cometre a l’Estat espanyol és el de secessió? Que absolutament totes les forces polítiques espanyoles “cerrarán filas”? Des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra? Que l’Estat actuarà amb una força absolutament arbitrària i desproporcionada? I nosaltres tan contents fent volar coloms, o com diuen a la capital, “discutiendo si son galgos o podencos”.
Un cop provocat i llançat el repte a l’Estat, sense disposar de totes les eines, actuem com si ja fóssim independents. Ens dediquem a barallar-nos per quines polítiques aplicarà el futur Estat català, quan tal vegada mai arribi.
Si l’Estat no va respondre dilluns enviant la Guàrdia Civil i/o els Mossos a detenir els diputats que van votar a favor pel delicte de secessió, és perquè al segle XXI ja no poden utilitzar aquest recurs. Han de ser més subtils. Ho estan sent.
“Si la república no és socialment avançada, no la volem”, va etzibar un orgullós revolucionari de la CUP. Revolucionari social, s’ha de veure. Nacional, no. Si realment estan a favor de la independència, tan sols han de prestar dos vots afirmatius al procés d’independència; els altres vuit poden demostrar la seva disconformitat al projecte social amb l’abstenció. L’excusa del no a Artur Mas pel 3% i les retallades no té credibilitat fora dels seus propis militants. Que rellegeixin els llibres d’història: estem a punt de repetir un error que aquest cop ens pot costar la supervivència nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada