És una realitat que massa sovint oblidem. Encara molt pitjor si no som conscients del fet que en un procés d’independència no existeix la llibertat d’informació i acceptem, tot assimilant-les, les notícies que rebem sense qüestionar-les mai. D’exemples en tenim cada dia
El Periódico publica en grans titulars a la portada una enquesta –algun dia parlarem de les enquestes− que resumeix: “El PP i Ciutadans vorejarien la majoria amb noves eleccions”. L’anàlisi és molt senzilla, els resultats d’unes noves eleccions afavoreixen el PP i C’s. Ciutadans guanyaria 20 escons, podria superar Podem, mentre que el PSOE –Pedro Sánchez− mantindria el resultat del 20D i Podem –Pablo Iglesias− perdria força. A continuació també informa que “Pedro Sánchez obté a Catalunya la seva millor nota com a presidenciable i el 50,3% dels catalans creuen que el líder del PSOE seria un bon cap del Govern”.
Tot un estil d’informació veraç i rigorosa. Ens creiem les dades perquè són el resultat d’una enquesta −no té cap importància que l’hagi encarregat el mateix diari− que, ves per on, els resultats, i per tant la notícia, afavoreixen la línia editorial del mitjà. Es tracta d’orientar els seus lectors, suposadament d’esquerres, per tal que ells mateixos arribin a la conclusió que unes noves eleccions no són positives. Que és imprescindible que el PSOE i Podem pactin per barrar el pas a la dreta. Ah! I no importa que la nova dreta representada per C’s també participi en el pacte. Al cap i a la fi, es tracta d’una dreta que té com a principi d’identitat el fet de ser visceralment anticatalanista.
L’altre exemple, publicat en segona línia, com qui no vol la cosa, és molt més dur per la negació i manipulació del procés. El diari ens informa que “Montoro estudia avançar diners del FLA a Catalunya”. Ratifica la línia argumental del govern de l’Estat que Catalunya “malgasta sus recursos” i que, per tant, els catalans subsistim gràcies a la bondat de l’Estat. No dels impostos que paguem.
És una manera més elegant de dir el mateix que les televisions espanyoles sobre la reunió de Junqueras amb Montoro: l’independentista que incompleix la llei demana més diners al ministre De Guindos. ¿Curiós que el diari defensi la posició del ministre espanyol?
L’Estat deu a Catalunya 1.400 milions en concepte de la liquidació del sistema de finançament autonòmic del 2014 i no té previst pagar-ne 700 fins al proper mes de juliol. Mentrestant, si la Generalitat necessita els seus diners per atendre els seus compromisos, l’Estat s’ofereix generosament a prestar-los-els mitjançant un crèdit del FLA.
La realitat que no expliquen és que Catalunya –mentre continuï com una autonomia del regne d’Espanya− té, i tindrà, un dèficit fiscal de més de 1.400 milions mensuals. La realitat és que si l’Estat no es quedés els impostos que paguem tots els ciutadans que hi vivim, la Generalitat no hauria de demanar prestat.
Però aquesta és una realitat de la qual no interessa informar. No lliga amb els seus interessos.
No està bé repetir-se i utilitzar una frase ja dita anteriorment, en un escrit anterior comentant el paper dels mitjans a Compte amb la informació!, però n’hi ha, de frases, que hem de repetir-les fins a memoritzar-les…
“El feixista modern preferiria no utilitzar la violència. El seu mètode és enverinar els canals d’informació pública”. Henry A. Wallace
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada