La conya de pactar govern

Escoltant el telenotícies em ve al cap una estranya associació d’idees. D’una banda, m’expliquen que l’empresa Mercadona, del valencià Juan Roig, blavero de pro, ha obtingut l’any 2015 uns beneficis nets de 611 milions d’euros, el 12% més que l’any anterior. Això si, el Sr. Roig, preocupat per la imatge de l’empresa, fa un pas endavant i, en la mateixa roda de premsa en la qual exposa els seus beneficis, reconeix que hi pot haver proveïdors de Mercadona que hi estiguin perdent diners. Dit d’una altra manera, reconeix que la seva empresa compra productes pagant preus per sota del cost real i/o amb condicions financeres que els seus proveïdors no poden suportar. Però tranquils, anuncia que Mercadona farà el possible perquè aquesta practica s’acabi l’any 2020 i puguin deixar de perdre-hi!

Mercadona obté uns beneficis nets extraordinaris per tres raons: primera, una bona política comercial i de màrqueting de la marca; segona, ofereix productes a bons preus als consumidors −a costa d’explotar els proveïdors, pagesos i ramaders, prioritàriament−, i tercera, lleis laborals i comercials que l’afavoreixen.

D’altra banda, el presentador de les noticies també explica el sainet de la investidura del futur president espanyol −sainet perquè es tracta, sens dubte, d’una posada en escena de caràcter jocós i popular−, dissenyada per entretenir els votants en vista del fracàs de les estratègies dels dos partits de la segona restauració borbònica. És un espectable televisiu per mantenir el poder al preu que sigui. Per distreure’ns de les estratègies dels poders fàctics, els que realment governen l’Estat, per continuar remenant les cireres a fi de que la política continuï al servei dels seus interessos.

És la beneïda Transició espanyola: dreta i esquerra al servei d’una restaurada monarquia per garantir el manteniment de l’statu quo.

I aquí és on em ve l’associació d’idees. En la situació de crisi de l’Estat, política, econòmica, social, territorial, ¿els poders fàctics que ens governen mitjançant uns polítics sotmesos i obedients −mireu el deute dels partits, i dels politics a títol personal, amb la banca− acceptaran que uns líders ineptes no arribin a un acord i que després de cinc mesos convoquin noves eleccions al mes de juny? ¿Nou govern al mes de setembre? ¿I si repeteixen els resultats, llavors vés a saber quan?

Dubto que les empreses de l’Ibex i/o del pont aeri, Mercadona amb els seus beneficis o el Banc de Sabadell amb un increment del 58% acceptin que l’Estat estigui 12 mesos sense govern. Volen estrènyer encara més en la reforma laboral, en les retallades de drets. Necessiten un govern que legisli segons els seus mandats i els de Brussel•les. I per damunt de tot, que es prengui seriosament el desafío catalán i posi ordre a l’Estat de les autonomies. Hi tenen massa a perdre, sense Catalunya.

Per això, des del primer dia penso que prevaldran les raons d’Estat i que PP i PSOE acabaran pactant. Sense Rajoy ni Sánchez, segurament, però mentre Catalunya se’n va Espanya no pot estar sense govern.