El PSC, immers en les seves contradiccions, ha respost davant
l’èxit del Concert per la Llibertat del dissabte al Camp Nou com ens té acostumats: amb més contradiccions, com si
no sabessin què fer per sortir d’una situació incòmode. No ho tenen clar?
Pérez Rubalcaba (PSOE) ho té clar: retocar la Constitució espanyola i buscar un
encaix amb Catalunya “per contrarestar l'impacte de
l'independentisme”
El PSOE ho té clar:
“Entre tots hem de sacsejar la
coctelera, perquè al final en surti un
model que anomenarem federal, però que no distarà tant de l'actual sistema
autonòmic”.
Pere Navarro (PSOE-PSC) ho té clar. Actua com l’Herrera,
diu el que pensa que la gent vol escoltar, però no queda clar el que ell pensa
de debò. Emulant el personatge de l’escriptor Tomasi di Lampedusa en El
Gatopardo "Si volem que tot
segueixi com està, és necessari que tot canviï"
En nom del dret a decidir vol “recupera la millor tradició del catalanisme federalista”. És a
dir, l’encaix de Catalunya dins d’Espanya. Perquè l’Espanya federal del
PSOE-PSC seguirà sent “Una, Grande y Libre” com en els millors anys del
franquisme.
Les seves declaracions no tenen desaprofitament: "estem absolutament disposats a
acostar-nos a ERC quan deixin de ser còmplices de les retallades de CiU i quan
prioritzin el seu calendari social”.
Com l’Herrera d’ICV tapen la seva incòmoda realitat, alienats
amb l’unionisme més ranci en contra de la República catalana, tot apel·lant a
les imprescindibles mesures per evitar el col·lapse social i econòmic de la
societat catalana. El que no volen dir ni acceptar és que la imprescindible
regeneració política, econòmica i social només és possible amb lleis i mesures
fetes pels catalans amb lleis catalanes. I, les lleis, només les fan els
estats, només les farà la República catalana.
Tampoc ha entès res, o no vol entendre, el moviment
sobiranista actual a Catalunya. Ara, el 2013, i després de la manifestació de
l’11 de setembre passat i de les eleccions del 25 de novembre, els ciutadans
estan amatents i no confien en una “casta” de dirigents polítics que els ha
defraudat en massa ocasions. Ara, el 2013, ja no és com l’any 1977, quan els
partits polítics van fer prevaler els seus interessos de partit per sobre els
de Catalunya després de la manifestació d’un milió de persones l’11 de
setembre. Manifestació multitudinària quan encara no feia ni dos anys de la
mort del dictador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada