L’Estat obliga la Generalitat a complir un % de dèficit
que no acompleix ni ell mateix. Tampoc li permet crear impostos, i si ho fa els
prohibeixen. El Govern central no traspassa els diners que esta obligat per
llei traspassar, i retarda les inversions previstes, i aprovades, o directament
no les fa. Retarda tant com vol els pagaments acordats.
Tot per doblegar econòmicament la nostra voluntat de
resistència.
Per pagar les nòmines dels funcionaris i treballadors de
l’administració catalana, les factures dels proveïdors, les despeses en ajudes
i benestar, etc., la Generalitat ha d'esperar que el Govern central traspassi
els diners i, quan ho fa, és com si fes caritat. Però són diners que hem
lliurat els catalans a l’Estat en forma d'impostos.
Estrenyen tant que
obliguen la Generalitat a demanar un préstec al Govern espanyol, el mateix que
es queda el 43% dels impostos pagats pels catalans. Préstec que la Generalitat ha
de tornar amb un 6% d'interès mentre que Espanya es finança a l’1%.
Perquè ens entenguem, l’Estat espanyol recapta els
impostos a Catalunya. Després envia a Catalunya els diners necessaris perquè la
Generalitat pagui les despeses, però ho fa quan i com vol. A més, segons el seu
ofec planificat, en la quantitat que vol. Sistemàticament és queda el 43% dels
nostres impostos i no traspassa la quantitat suficient per la despesa del Govern
català (cosa de la qual n’és conscient). Resultat? Caos econòmic a Catalunya.
I no parlo de xifres irrisòries. El dèficit fiscal
reconegut pel Govern de la Generalitat, i tots els partits catalans, oscil·la
entre el 8,5% i el 10% anual. El Conseller d'Economia va fer públic un estudi on
reconeix que en 24 anys el dèficit acumulat ha estat de 214.000 milions d’€. A
l’any 2009 (últim any de l’estudi) són 17.000 milions d’€.
Per valorar la magnitud de les xifres hem de tenir
present que el pressupost consolidat de la Generalitat per al 2012 era de
29.727 milions d’€.
Per sortir de la crisi i garantir el benestar dels
ciutadans calen tres mesures: Una, recaptar tots els impostos. Dues: invertir a
Catalunya el 100% dels impostos pagats pels catalans. Tres: fer unes noves
lleis de transparència i control que permetin la regeneració política. Totes
tres son molt senzilles, només cal voluntat política real per fer-ho.
Un petit detall, primer hem de ser capaços de
constituir-nos en un nou Estat: l’Estat català. L’Estat espanyol no permetrà
mai cap d'aquestes tres mesures.
Els nombres son esferïdors. Ens cal l'estat català independent ja. Encara que no tinguem totes les estructures d'estat acabades cal fer-ho de seguida. El caos que crea la manca de recursos és pitjor que el pugui crear que no tinguem totes les estructures que voldriem i com les voldriem. No podem esperar més.
ResponEliminafins quan aguantarem? Tant costa marxar? Tant costa dissenyar la pregunta de la consulta? Esperem quedar arruïnats? D´aquí 5 anys serà més fàcil marxar? Segur? no ho crec. Com més triguem, més costarà.Quins motius hi ha per demorar la fugida?
ResponEliminafrank@dube.cat
Després de les declaracions catalonfòbies d'Ibarra, l'editorial de Vilaweb arriba a la mateixa conclusió:
ResponElimina"Perquè tot fa pensar que s'acosta molt ràpidament l'hora decisiva, i com més consens i corresponsabilitat ens acomboien més forts serem."
Val la pena llegir aquest editorial
El que ja sembla constant, sistemàtica i planificada és la tossuderia dels nostres governants a seguir-li el joc a Madrid. Aviat no podrem independitzar-nos ja que no tindrem país per fer lliure, se'ns està desfent a les mans. Devolució o DUI ja!
ResponElimina