El “cas Mas” i el cas “els 18 del 3%”

Han passat sis dies de l’anomenada operació Pika –els 18 del 3%– i tot confirma que va ser el primer acte de la posada en escena de l’obra principal cas Mas –sense desmerèixer Ortega i Rigau–. Que el 3% només era el preludi d’una obra teatral –contra Mas– que el govern central voldria que fos un monòleg, el de la fiscalia.

Els titulars dels diaris confirmen que les detencions arbitràries eren el recordatori de qui mana. Divendres, dia 3, comentava a “Els 18 del 3%” alguns dels motius per al manteniment del famós cas 3% sense tancar per part del govern de l’Estat. Un d’aquests motius és que, mentre no es tanqui als jutjats, l’utilitzen com a comodí permanent. Aquest cop ha servit per emmarcar el judici a Mas i els seus còmplices. Per recordar al públic la maldat intrínseca del protagonista, que, com és ben sabut, s’ha inventat el procés per tapar i amagar la seva incommensurable corrupció i la del seu insaciable partit. Era important recordar-ho al públic per evitar que s’escandalitzi davant d’un judici polític. Era imprescindible lligar l’expresident de la Generalitat amb la corrupció. L’Estat no jutja un polític; jutja un corrupte. Repassem els titular dels mitjans escrits com a resum de les notícies amb què ens van bombardejar.

Primer acte, dijous, dia 2: “La Guardia Civil acaba de detener a varios dirigentes de la cúpula de CDC vinculados a la trama del 3%” és el titular que publica El Español a les 9 del mati. En un ampli reportatge ple de detalls –un brillant exercici de periodisme d’investigació capaç de donar notícies que encara no s’han produït– que permet a un dels detinguts assabentar-se de la seva detenció abans que es produeixi. Èxit total. La notícia és ràpidament difosa per tots els mitjans. Comença a caure, de nou, merda damunt CDC, Mas, PDeCAT… Pocs es qüestionen la notícia. Són 18 convergents detinguts per la Guardia Civil. Al·leluia!, exclamem joiosos alguns mitjans i partits catalans disposats a treure’n suc.

Dues hores després, el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 del Vendrell, responsable de les detencions, emet un comunicat en què remarca que no ha ordenat cap detenció. No importa: el mal està fet.

Dimarts, dia 3: “El 3% apunta a Mas” és el gran titular de capçalera de La Razón, Abc, El País. El Mundo l’amplia a “la CDC de Mas”. A casa nostra no volen ser menys. La Vanguardia i Ara titulen “el 3% esquitxa CDC”, i El Periódico, com El Mundo, amplia el titular i ens diu “Golpe a la CDC de Mas y Trias”. La coincidència de titulars és curiosa. Fi de la segona escena del primer acte de l’obra. Els 18 detinguts són posats en llibertat; l’endemà el cas ja no serà titular, ja no toca. Ens han preparat per al segon acte.

Segon acte, dilluns, dia 6: Mas assegut al tribunal davant el jutge. Aviat arribarà la tan desitjada foto. Rajoy i el PP, únic garants d’Espanya, jutgen el prevaricador Mas. Gràcies a les televisions tots els bons espanyols podran dormir tranquils, podran gaudir de primera mà com l’Estat acaba amb el responsable del 3% que ha arruïnat Catalunya i els catalans. Recordem-ho, no es jutja un càrrec polític per un acte polític, es jutja un extorsionador.

Dimarts, dia 7: La foto de Mas, imputat, davant el jutge. La segona escena d’aquest acte comença amb la imatge de l’expresident de la Generalitat assegut al banc dels acusats. El titulars varien segons necessitats. El més curiós, el de La Razón, que ens explica, abans d’acabar l’obra, com finalitzarà el tercer acte: “Veredicto por unanimidad”, aclarint, per si algú dubtava del significat, que els vots del president i d’un jutge –contraris al procés– seran claus per a “una sentencia sin discrepancias”. ¿Pressió a la imparcialitat dels jutges? No.

A partir d’aquí, l’obra –el judici a un president de la Generalitat de Catalunya i a dos membres del seu Govern pel delicte polític de dur a terme una consulta democràtica– continuarà en aquest segon acte amb constants recordatoris del caràcter corrupte del principal protagonista, com avui [dimecres] fa algun mitjà. Ara, que ja estem de ple en el desenvolupament del cas contra Mas, el cas 3% ja no té importància, és el comodí. Ara toca parlar de desobediència i prevaricació. Ara toca parlar de persecució als que no pensen com Mas. La sobredosi d’importància donada al testimoni estel·lar de la fiscalia –pels mitjans unionistes, i no tant– es ben patent, no paga la pena encaparrar-s’hi.

Tercer acte, la sentància: ¿a qui defraudarà? És l’únic dubte: ¿quin serà el desenllaç? Els titulars, condemnatoris o absolutoris, ja estan escrits a les direccions del mitjans. És un cas polític, la interpretació de la sentència serà en clau política. No importa la veritat ni la justícia. Fa dos mil cinc-cents anys un grec ens va avisar que la veritat és la primera víctima de la guerra.

Els catalans també sabem ésser lluitadors, però solem equivocar-nos d’enemic. Tan sols hi ha una cosa que fa por a l’Estat: la unitat dels catalans per aconseguir un objectiu, la independència. No ens equivoquem d’enemic. La depuració de responsabilitats, si hi són, ha de ser feina de la justícia de la República catalana. No hi ha d’haver amnistia ni prescripció per delictes de corrupció, ni dels coneguts ni dels que coneixerem.