Mossos: policia política o democràtica

Aquests dies estem gaudint de l’últim espectacle per desprestigiar i erosionar la reputació dels Mossos d’Esquadra. Són objectiu comú de dos col·lectius en principi oposats, inclòs enemics, com són el poder de l’Estat i els antisistema. Es tractaria d’una òpera bufa sinó fos pel substrat ideològic de tots dos col·lectius en l’objectiu que tenen de carregar-se a la policia catalana. Els molesta per motius diferents, però tenen un objectiu comú.

El govern de l’Estat no accepta que a Catalunya disposem d’un cos de policia propi que s’escapi del seu control. Perquè ens entenguem, el que li agradaria al Govern de l’Estat és un cos de Mossos com el que hi havia durant el franquisme, amb una mica més de competències,  i prou. No accepta que no estigui a les seves odres directes, no accepta que disposi de totes les competències d’una policia per desenvolupar plenament la seva feina, no accepta que sigui una policia democràtica.  L’Estat , a partir de la seva ideologia unitària i centralista,  vol fer desaparèixer els Mossos d’Esquadra i substituir-los pels cossos de seguretat de veritat:  Les seves Policia nacional i Guardia civil. El seu somni és buidar els Mossos de contingut, deixar-los sense competències efectives, com una policia de fireta. Els odia perquè son la policia nacional catalana, la seva sola existència els molesta perquè son una estructura d’estat.

Els antisistema tenen un enemic de manual: les forces repressives del sistema capitalista. Defineixen a totes les policies com el braç armat de l’oligarquia dominant. Són el seu enemic natural, a vegades gasten més energies en anar contra la policia que en contra el mateix sistema governant. Forma part de l’ADN de la seva ideologia anarco marxista –el que ja és en si mateix una gran contradicció ideològica- aprofiten totes les ocasions que se’ls presenten per atacar i desprestigiar els cossos policials. Els apliquen la màxima de que a l’enemic ni aigua.

Els nostres parlamentaris antisistema –un oxímoron ideològic- no poden ser diferents. Dins l’amalgama de grups que conformen la CUP ni ha de diferents posicionaments sobre la independència de Catalunya, però majoritàriament prioritzen fer una revolució dins l’Estat actual que porti a una societat “socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrada i no patriarcal”,  abans que prioritzar la consecució de l’Estat català com a primer pas indispensable per a les millores socials. La CUP, com a bon antisistema anticapitalista, odia als Mossos.  Prioritzen la lluita per destruir l’actual estat de dretes,  i substituir-lo pel seu d’esquerres  –sota la seva exclusiva ideologia, lògicament-  abans que prioritzar la lluita d’alliberament nacional en que la majoria de la societat catalana ens trobem, tant de dretes com d’esquerres, units en un mateix objectiu. Sota aquest prisma pot ser lògic que acusin els Mossos de tots el mals, reals i/o imaginaris, no son la seva policia nacional catalana, a voltes em pregunto si els cupaires es consideren nacionalment catalans.

La CUP, a partir de la seva ideologia,  no vol acabar amb els Mossos per substituir-los per un altre policia, sinó per substituir el seu component democràtic. Fa fredor escoltar a parlamentaris del Parlament català exigir la dimissió del Conseller d’Interior de la Generalitat per una detenció efectuada pels Mossos a ordres d’un jutge. Demanen la dimissió perquè el Conseller –un polític- no va donar ordres de com actuar al cos de Mossos –policia- davant l’ordre judicial. Fa fredor perquè el que estan dient aquests parlamentaris de la CUP és que volen substituir la policia democràtica que obeeix la llei,  per una policia que obeeix els dictats dels polítics. Perquè ens entenguem, d’acord amb la seva ideologia d’extrema esquerra, volen convertir a policia catalana en una policia política, com la STASI, la SECURITATE, el KGB, o qualsevol altre. Aquí els extrems es toquen, perquè el seu model de policia coincideix també amb la d’ideologia d’extrema dreta, com la GESTAPO, la PIDE o la BRIGADA POLITICO SOCIAL. Volen una policia política supeditada a les ordres del poder polític.

Els extrems es toquen i col·laboren. Un govern de dretes –amb polítiques d’extrema dreta- com és el PP, d’un estat monàrquic amb una oligarquia de concepció feudal –com és Espanya- fa la pinça amb els antisistema –socialistes, llibertaris, republicans- per destruir a la policia catalana.

Que no ens diguin que han de desobeir. Els funcionaris de la Generalitat no han de desobeir, han d’obeir unes noves lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. I en el supòsit de que els funcionaris del nostre Govern es vegin en la necessitat de desobeir la llei –espanyola-  només ho poden fer una vegada, la definitiva.

* Cartell trobat a Internet, origen desconegut.