Ja sóc aquí!

“Ja sóc aquí!”, podria exclamar el president Carles Puigdemont tot emulant el seu antecessor Josep Tarradellas. Dos parts difícils, dues investidures anhelades, en moments històrics totalment diferents. L’octubre del 1977, el president Tarradellas és reconegut per l’Estat com a legítim president de la Generalitat. Del 125è president els catalans n’esperaven que restituís l’Estatut d’autonomia arrabassat per la dictadura franquista. Que ens restituís la democràcia.

Aquest diumenge de gener del 2016 Carles Puigdemont ha estat investit com a 130è president. D’aquest, els catalans n’esperem que ens porti a la República catalana. En 36 anys d’autonomia el salt qualitatiu és immens. Els catalans ja no desitgem ser una autonomia més del Reino de España, volem ser un Estat sobirà més del món lliure.

En 30 anys hem passat del 3% o 4% d’independentistes al 48%. Aquesta és la diferència entre els dos presidents. Si l’any 1977 estàvem esperançats i ens vam mobilitzar un milió de persones a Barcelona reclamant que ens tornessin l’Estatut, ara ens mobilitzem milions de persones reclamant la llibertat nacional, la independència.

“Avui no toca”, com deia un altre president de la Generalitat, analitzar com hem arribat a aquesta investidura, ni els seus costos. Com va dir en torn de rèplica el nou president, no toca parlar d’“arqueologia”. Avui és un dia de joia que les futures generacions d’escolars estudiaran a les escoles. Comença l’última legislatura d’una Generalitat autonòmica.

Gràcies MHP Artur Mas per portar-nos fins aquí, sense vós i el vostre coratge no hi seríem. Gràcies MHP Carles Puigdemont per la declaració de principis en el debat d’investidura. Heu afirmat que us hi deixareu la pell per aconseguir el que esperem. Tan sols vull confirmar-vos que els catalans que anhelem la República catalana ens hi deixarem la pell al vostre costat.