D’entrada, i en calent, miro els resultats en número de vots, les declaracions del partits i dels seus dirigents, les capçaleres dels diaris, les opinions dels opinadors professionals, les anàlisis dels politòlegs -opinadors també-, els missatges que inunden les xarxes.... i arribo a la conclusió que sóc rar (o si més no, diferent), que com deia un entrevistat a TV3 fa uns dies, estic “descatalogat”.
Hi ha una majoria de mitjans i polítics, curiosament amb interessos diferents, que davant d’un dels interrogants com era el del “procés” han arribat a la conclusió que “el dret a decidir guanya” o “la consulta fa guanyar a Podem”. Els més ansiosos ja diuen que ERC i DIL “poden ser decisius per configurar govern”. De ser decisius a Madrid només donaré una resposta molt valenciana: “aneu a fer la mà”. De la conclusió que “el dret a decidir guanya”, no em quadren els números.
Amb quins partits espanyols pot comptar Catalunya per realitzar el referèndum? Quins partits espanyols estan disposats a pagar l’altíssim preu de proposar-lo i/o condecir-lo? Qui està disposat a perdre el poder a Madrid per la “qüestió catalana”?
El PSOE no ha estat, ni està, ni estarà a favor de realitzar un referèndum per la independència a Catalunya. Vegem-ne uns exemples.
Joaquín Leguina: “Això de la nació de nacions no pot funcionar, no pot ser, el que cal és defensar la unitat d'Espanya, això és ser progressista”. Declaracions assumides per José Bono.
Felipe González: ”No hi haurà independència en cap territori d’Espanya”. Declaracions assumides per Celestino Corbacho.
Alfonso Guerra: "La rebel·lió contra la llei o cop d’estat civil" -referint-se al 9N- “no és nou, espero que ara surti igual que en l’altre intent del 1934 i que la República espanyola va contestar molt bé” –referint-se als fets del 6 d’octubre del 1934.
La versió actualitzada del PSOE anomenada PODEMOS promet moltes coses, ara ja menys que en les eleccions europees, perquè solament són propostes, però quan es tracti de “tocar poder” la cosa canviarà. Ja es va demostrar amb la inclusió del “dret a decidir” dels catalans en el seu programa a última hora, només ho van fer per salvar la cara de la seva sucursal, socis, a Catalunya.
I és que els números no quadren. Suposem que Pablo Iglesias va de bon rotllo i encara es creu lo del “dret a decidir”. Té 42 diputats més els 27 dels seus socis. Amb qui pactarà a Madrid per autoritzar-ho? Amb el PSOE del “no” categòric?
La possibilitat d’un referèndum a Catalunya és una qüestió que no compren els votants de PODEMOS a Espanya. El partit de Pablo Iglesias, amb els socis territorials, ha rebut 5.189.463 vots a tot l’Estat. Si restem els vots de les nacions sense estat (Països Catalans, País Basc i Galicia) resulta que de votants estrictament espanyols ha rebut 2.751.225 vots.
Només el 53% dels seus vots són de los territorios españoles. A Espanya els votants d’esquerres contraris a la independència no confien en PODEMOS. Resulta trist i patètic que el neolerrouxisme de Pablo Iglesias triomfi en aquells territoris per als quals ha estat creat. El lerrouxisme espanyol pretén separar i enfrontar la reivindicació nacional i la reivindicació social, per tal que no triomfi ni l’una ni l’altra.
Els catalans confonem “dret a decidir” amb obtenir la independència. Amb la conya del “dret a decidir”, ens passa com amb el federalisme, però a lo bèstia. Ho desitgem tant que ens autoenganyem pensant que a l’Estat n’hi ha que pensen com nosaltres. El desig ens priva de la facultat de raonament. Abandonem utopies, a Espanya mai trobarem ajut i menys en aquesta legislatura en la que el Senado ha quedat en mans del PP. Avui a Catalunya només tenim dos partits independentistes. Hem de recuperar la unitat d’acció perquè la dispersió ens perjudica.
El “dret a decidir” i el federalisme tant sols existeixen a Catalunya, que som la colònia. A Espanya, que és la metròpoli, no saben què és, ni els interessa. España es indivisible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada