Posat seriós, cares d’alegria continguda, conscients del moment i del pas històric del que són protagonistes. És la fotografia del ventall d’opcions i de maneres de veure la societat al nostre país. Des de les posicions més de dretes fins a les més d’esquerres. Des de l’UDC fins a les CUP, tot passant per CDC, ERC i ICV. Una amplíssima majoria dels actuals representants parlamentaris. Com és lògic només faltaven els que van fer-se la foto, fa set dies, amb la Delegada de Gobierno. Els que neguen el fonament de la democràcia: la participació dels ciutadans mitjançant el seu vot.
Tal vegada la pregunta no és la millor, ni la data la que més ens agradaria (almenys a mi). Però són la data i la pregunta que hem permetran votar “Sí” a la independència de Catalunya.
Ara ens caurà damunt l’apocalipsi, la campanya de la por i la demagògia absoluta, de l’enfrontament i les amenaces. Ens esperen 11 mesos de pressió absoluta per part del Gobierno de España i dels seus còmplices a casa nostra. De la intoxicació massiva mitjançant uns mitjans de comunicació majoritàriament contraris al procés.
Se’ns ha girat feina, molta feina. Començant pel Govern, tots hem de fer molta pedagogia, explicar sempre i a tot arreu el que implica quedar-se a l’Estat espanyol i el que implicarà l’Estat català. Avantatges i desavantatges. Com serà el procés i a quin model de societat més lliure, més justa, més solidària ens portarà. Seran 11 mesos de bogeria, apassionants.
(Escrit sota l’emoció, sense gaire reflexió, que ja vindrà a partir de dilluns...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada