5 de desembre i la Constitució

Dia trist, aquest 5 de desembre de 2013. No perquè sigui el dia abans en què l’Estat espanyol commemora la seva Constitución democràtica, redactada sota la tutela directa del poder polític, econòmic i militar de l’”antic règim”, tot seguint els dictats del “todo atado y bien atado”.

No, no és per això, que ben pensat ho podria ser. Més aviat és trist pels militants i votants de bona fe del PSC que encara creien en la vigència de la “C”.

El líder indiscutible i indiscutit del PSC, Sr. Navarro, no ha trobat ni millor dia ni millor manera de deixar clar el posicionament del seu partit que anar a celebrar el dia de la Constitución (per cert, un dia abans) amb els ferms admiradors i defensors de la seva puresa. 

La foto és meravellosa. És la foto de la família unionista feliç perquè finalment el nen díscol ha tornat a casa, com en aquell anunci de torrons, que vuelve a casa por Navidad. En aquestes dates nadalenques, el PSC per fi ha posat seny i ha deixat clar qui estima (com en aquella pregunta idiota de qui s’estima més el nen: “el papa o la mama?”). El Sr. Navarro s’estima més la madre patria, la seva España unitària i unificadora encara que ell la somiï federal. Algun dia es despertarà i descobrirà qui són els reis, però ja serà tard i el mal ja estarà fet.

Trist veure els somriures de complicitat del líder del partit socialista català amb la líder de l’espanyolisme més desacomplexat, Sra. Camacho, líder d’un partit fundat per un incombustible ministre del dictador que tenia les mans tacades de sang de la seva època de Ministre de l’Interior. Compartint brindis amb el representant del nou Lerrouxisme, Sr. Rivera. Tots tres ben cofois sota la tutela de la delegada de Gobierno, tant democràtica ella que dona suport i medalles a organitzacions feixistes que estarien prohibides en qualsevol democràcia europea. 

En ple procés d’alliberament del que en teoria era el seu poble, Catalunya, escull el bàndol de la por, del continuisme en l’espoli cultural i econòmic i s’alia definitivament amb els que volen una Catalunya sotmesa i submisa, callada.

És la foto del poder polític espanyol, i militar, reunits amb “els bons colonitzats”, bons catalanets amb influències polítiques a la seva província*. 

Una foto val més que mil paraules.

*Província: A l'antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d'un magistrat romà desprès de la seva conquesta.