Jorge Mario Pedro Vargas Llosa ho ha tornat a fer. Ha
tornat a carregar contra els nacionalistes catalans deixant anar una de les
seves perles: "El nacionalisme és una tara, un tornar a la tribu". Cal
remarcar l’adjectiu catalans, doncs
aquest escriptor peruà, Premi Nobel de Literatura, té una mena d’odi irracional
al sentiment catalanista. Per acabar d’adobar-ho, per si algun dels seus
lectors habituals a El País no se n’ha assabenta, els prevenia que el
nacionalisme al llarg de la història ha causat "matances bestials”. És una
obsessió que té amb Catalunya.
És ben curiós que aquest home perdi els nervis davant
d’unes demostracions de comportament democràtic i pacífic com les dels nacionalistes catalans a la manifestació de l’11 de setembre de 2012 o després
de la Via Catalana de l’11 de setembre d’enguany. Dues fites absolutament clarificadores,
doncs des de la consulta d’Arenys el 2009 si alguna cosa diferencia i
caracteritza el moviment nacional que viu Catalunya és el seu caràcter pacífic,
democràtic i integrador.
Segurament confon el sentiment nacionalista que la
majoria de catalans expressem, amb el “seu” nacionalisme: excloent,
totalitarista i imperialista (però sense imperi) après a la capital del seu
País d’adopció, que considera que Catalunya és de España, perquè son perfectament conscients que no és
España.
És ben curiós que Vargas Llosa, nascut quatre mesos abans
del cop d’estat del general Franco, no consideri el nacionalisme espanyol com a
perillós i no l’utilitzi mai com a referent del mal al costat dels alemanys i japonesos. Ben curiós quan ell és
descendent de pares mestizos i criollos. Es a dir, descendent de les
classes socials que van fer la revolució nacionalista a tot Amèrica per
independitzar-se del Rei d’Espanya i ho van aconseguir. Considera el general
Antonio José de Sucre, comandant de les tropes secessionistes a la batalla d’ Ayacucho,
o a Simón Bolivar uns nacionalistes tarats?
Ell, com a peruà, hauria de ser conscient que Espanya no
és una unitat nacional, sinó una unitat geogràfica que compren una pluralitat
de nacions, entre elles Portugal, però que amb la seva independència fa que
Espanya no arribi ni a unitat geogràfica. La nomenada España una no és una nacionalitat, és una esgarrifosa presó de
Nacions.
Crec que és conscient de tot, però si no vaig errat aquest tipus ha obtingut la nacionalitat ecspañola i la nacionalitat ecspañola es paga.
ResponEliminaPotser a més no es va sentir prou ben tractat quan va ser per aquí i això l'ajuda una mica en la seva tasca.