dissabte, 14 de setembre del 2013

Vargas Llosa, una obsessió.

Jorge Mario Pedro Vargas Llosa ho ha tornat a fer. Ha tornat a carregar contra els nacionalistes catalans deixant anar una de les seves perles: "El nacionalisme és una tara, un tornar a la tribu". Cal remarcar l’adjectiu catalans, doncs aquest escriptor peruà, Premi Nobel de Literatura, té una mena d’odi irracional al sentiment catalanista. Per acabar d’adobar-ho, per si algun dels seus lectors habituals a El País no se n’ha assabenta, els prevenia que el nacionalisme al llarg de la història ha causat "matances bestials”. És una obsessió que té amb Catalunya.

És ben curiós que aquest home perdi els nervis davant d’unes demostracions de comportament democràtic i pacífic com les dels nacionalistes catalans a la manifestació de l’11 de setembre de 2012 o després de la Via Catalana de l’11 de setembre d’enguany. Dues fites absolutament clarificadores, doncs des de la consulta d’Arenys el 2009 si alguna cosa diferencia i caracteritza el moviment nacional que viu Catalunya és el seu caràcter pacífic, democràtic i integrador.

Segurament confon el sentiment nacionalista que la majoria de catalans expressem, amb el “seu” nacionalisme: excloent, totalitarista i imperialista (però sense imperi) après a la capital del seu País d’adopció, que considera que Catalunya és de España, perquè son perfectament conscients que no és España.

És ben curiós que Vargas Llosa, nascut quatre mesos abans del cop d’estat del general Franco, no consideri el nacionalisme espanyol com a perillós i no l’utilitzi mai com a referent del mal al costat dels alemanys i japonesos. Ben curiós quan ell és descendent de pares mestizos i criollos. Es a dir, descendent de les classes socials que van fer la revolució nacionalista a tot Amèrica per independitzar-se del Rei d’Espanya i ho van aconseguir. Considera el general Antonio José de Sucre, comandant de les tropes secessionistes a la batalla d’ Ayacucho, o a Simón Bolivar uns nacionalistes tarats?

Ell, com a peruà, hauria de ser conscient que Espanya no és una unitat nacional, sinó una unitat geogràfica que compren una pluralitat de nacions, entre elles Portugal, però que amb la seva independència fa que Espanya no arribi ni a unitat geogràfica. La nomenada España una no és una nacionalitat, és una esgarrifosa presó de Nacions. 

1 comentari:

  1. Crec que és conscient de tot, però si no vaig errat aquest tipus ha obtingut la nacionalitat ecspañola i la nacionalitat ecspañola es paga.
    Potser a més no es va sentir prou ben tractat quan va ser per aquí i això l'ajuda una mica en la seva tasca.

    ResponElimina