Duran i l’11 de Setembre

He de reconèixer que en Josep Antoni Duran i Lleida té la virtut de sorprendre’m. Ho ha tornat a fer. No amb la seva fugida a Panamà per no assistir a la Via Catalana per la independència, sinó per la utilització matussera que s’ha atrevit a fer del President Francesc Macià.

En Duran, davant la veu majoritària del seu poble, s’atreveix a utilitzar les paraules d’en Macià: "S'ha de renunciar a part dels ideals pensant en l’interès d'un poble", traient-les del context en el què van ser pronunciades. No explica que el President Macià hi va afegir “avui és el dia més trist de la meva vida”.  Sap que el moment històric en què van ser pronunciades no té res, absolutament res, a veure amb el moment actual. Francesc Macià va renunciar al seu somni d’una República catalana per la manca de suport intern i la traïció dels republicans espanyols.

¿Com s’atreveix, en Duran, a comparar-se (apropiant-se indignament de les seves paraules) amb Francesc Macià, que va fer el possible i l’impossible per la Llibertat, en majúscules, de la seva Nació?

Al líder d’Unió hem de exigir-li que digui clarament què votarà en el referèndum. Tot fa pensar que votarà NO a la independència, NO a l’Estat català. A part de seguir dins d’Espanya, què vol?  Al seu partit, UDC, li hem de exigir el mateix, que parli clarament i digui què votarà: SI o NO.  El partit està d’acord amb en Duran i farà campanya pel NO a la llibertat de la seva Nació?

Sr. Duran, el català que es desnacionalitza voluntàriament, i renega de la seva història, no arriba mai a ésser un català normal ni un castellà normal. És foraster a la seva Pàtria, un exiliat perpetu.